Jo no faré cas d'en Franco

“Faci com jo, no es fiqui en política”. Diuen que Franco va dir aquesta frase. I avui molts neofeixistes segueixen defensant la mateixa idea. Aprofitant el clima antipolític que existeix, en gran part comprensible, es planteja la reducció de regidors als ajuntaments, l’eliminació d’ajuntaments o la submissió de les decisions als dictats tècnics. Aprofitant la desconfiança de la gent progressista es consoliden plantejaments conservadors. Reduir el nombre de regidors suposa de forma principal una reducció de la pluralitat política. ICV-EUiA i ERC en sortirien perjudicats, però també les CUP o les nombroses candidatures independents que treballen a casa nostra. La necessitat de retallar la despesa política no pot passar en cap cas per retallar la democràcia.

Reduir el nombre d’ajuntaments no suposa cap estalvi significatiu, però sobretot significa una pèrdua de qualitat democràtica. No tan sols podem posar com exemple la proximitat que hem viscut darrerament amb els incendis de l’Alt Empordà. El municipalisme és un nivell necessari per garantir la complicitat ciutadana.

I finalment hi ha la submissió a criteris tècnics. Aquí em trobo molta gent més reàcia. Si més no les darreres enquestes aposten per solucions de tecnòcrates. Sovint escolto gent que diu que deixem de banda els debats polítics i deixem fer a la gent que en sap. Que en sap per a què? En aquest sentit s’està imposant cada cop més el plantejament que els tertulians són els que ens han de salvar de la crisi. Els tècnics s’erigeixen en garants de la coherència per damunt dels polítics. Però això acaba de ser més pervers. Al final gent amb ideologia molt marcada acaba suplantant a la gent escollida. És terrible veure, per exemple, com TV3 o Catalunya Ràdio li pregunten a Xavier Sala Martín no la seva opinió sinó quina és “la veritat”. Quan els tècnics decideixen mantenim el pitjor de la política però a sobre sense escollir-ho.

Per tant jo demano més política. Què passaria si tothom votés i ho fes amb consciència i exigint el compliment dels programes? Què passaria si els partits amb casos flagrants i constants de corrupció fossin durament castigats a les urnes? Què passaria si els partits polítics tinguessin una gran militància activa al darrera qüestionant dia a dia les seves decisions? Què passaria si existissin plataformes ciutadanes influents que fessin seguiment de la gestió política? Si enlloc de grups molt reduïts i endogàmics que participen a la majoria dels partits es creessin militàncies crítiques, actives i decisives estic convençut que les coses ens anirien millor. Si enlloc de revolucionaris de cafè creéssim estructures realment polítiques i democràtiques les coses es transformarien.

Jo no penso fer com proposava en Franco, jo vull ficar-me més en política, però sobretot vull estar al costat de molta més gent que vol més política.