Seguirem lluitant

La situació és molt dura. La percepció de que perdem roba a cada bugada és molt forta. Avui diumenge és la proposta de greu retrocés en la llei de l’avortament. Però cada dia acabem sumant la pèrdua de salari, la desprotecció de la gent aturada, l’amenaça de retallada de pensions, l’euro per recepta, l’augment brutal de l’IVA a la cultura, la minva de representativitat política per la reducció dels consistoris, les retallades en salut i educació ... Ho tenim ja molt clar. Les dretes han decidit crear un nou model social aprofitant la seva força electoral, la conjuntura de la crisi i la manca de mobilització sostinguda per part de la societat.

Dijous milers de persones ens manifestàvem arreu de l’Estat per expressar la nostra oposició a les retallades dels governs. Dijous gent molt diversa sortíem al carrer per dir que volíem canviar les coses. Però la pregunta també estava al carrer: serveix d’alguna cosa la mobilització? La meva resposta és clara, la mobilització social és fonamental, útil i necessària, però no sols amb mobilització social aconseguirem canviar les coses. Deixeu-me que posi alguns exemples del meu barri, el Poblenou, i de Sant Martí. Avui el barri és el que és gràcies a la mobilització social. Avui Can Felipa o Can Saladrigas són patrimoni arquitectònic i equipaments públics gràcies a la gent i a les entitats. Ara que commemorem els 20 anys dels Jocs Olímpics podem recordar que si la ronda del litoral passa soterrada davant del barri (i amb això s’ha guanyat en accessibilitat a la platja i espai públic) és gràcies a la campanya “Volem ser consultats”. I podria posar molts més exemples de com és avui el 22@, de com vam salvar un cop i tornarem a salvar la Flor de Maig, de l’Institut Icària ... Sí és cert poso exemples que poden semblar allunyats de la realitat actual, de les lluites d’avui dia. Però no hi estic d’acord. I més avui que podem celebrar un pas endavant gràcies a la mobilització. He participat de la celebració d’haver frenat un desallotjament que hagués suposat un greu problema social.

La nau que allotjava a 300 persones i de la que vaig parlar en el meu darrer article no es desallotjarà de moment. La jutge ha arxivat el cas. I evidentment ho ha fet per la bona feina jurídica, però sens dubte això no hagués passat sense una mobilització social de la gent que viu a la nau i de veïns i veïnes de Sant Martí. No podem parlar de victòria. 300 persones seguiran vivint en una situació infrahumana i sense resoldre els seus problemes, però el panorama que tenien davant si s’executava avui el desallotjament era molt pitjor. L’arxiu del cas suposa donar la raó a una gent que crèiem que podíem canviar una mica les coses i que ens vam implicar i ens vam posar d’acord. I davant teníem un Ajuntament que no ha respost, un Districte que escandalosament s’ha inhibit davant d’un greu problema per a 300 veïns i veïnes de Sant Martí, un Conseller d’Interior que de manera cruel, cínica o irresponsable (com vulgueu dir-li) parlava de gent que es lucrava amb la ferralla, una policia nacional que ja parlava d’expulsions i una propietat que es va negar a negociar. La nau del carrer Puigcerdà no és una victòria però sí que hem evitat una derrota. I tant si serveix la lluita!

Les coses no seran senzilles. Haurem d’aturar les retallades, caldrà recuperar pes pels serveis públics, caldrà lluitar contra l’exclusió de la gent més vulnerable, haurem d’aturar Eurovegas, caldrà defensar el dret a l’avortament, haurem d’exigir transparència, haurem de crear un nou espai de transformació social i política ... què fort tot això! Però no podem renunciar a la lluita. Caldrà aconseguir victòries i evitar derrotes. Caldrà manifestar-nos de nou i caldrà impulsar noves formes de lluita. M’agrada pensar que el meu barri és combatiu, que hi ha molta gent capaç de defensar causes que altres consideren perdudes. M’agrada tenir la sensació que si més no farem tot el que estigui a les nostres mans per construir una nova societat i frenar l’onada dretana i feixista que estem patint.