dimarts, 24 de juliol de 2012

El Cau i el comerç al Poblenou



Uns bons amics meus, la Imma i el Marc han decidit obrir una botiga al barri del Poblenou, concretament a la Rambla. D’entrada això ja és una notícia. Han obert una botiga que es diu “El Cau del Poblenou” i on podreu trobar una variada proposta de regals, souvenirs, detalls i materials vinculats a la cultura popular catalana. Algú pot pensar que aquest article comença com un anunci, i no s’equivoca, no ens enganyem. Espero que els hi vagi molt bé i que tinguin molta sort i no podia deixar de donar-vos a conèixer “El cau del Poblenou” que també podeu conèixer a través del Facebook.
Però també volia aprofitar la bona notícia d’aquesta nova botiga per parlar breuement d’un tema que sovint tenim força oblidat, si més no en el discurs de moltes forces d’esquerres. El comerç de proximitat és una eina fonamental per teixir barri. Sense comerç de proximitat els nostres carrers no tindrien la mateixa vitalitat, les nostres relacions socials serien diferents i l’activitat econòmica també canviaria. El meu barri del Poblenou és en aquest sentit un bon exemple. Per tant cal donar suport al comerç de proximitat per tal de mantenir aquesta vida social de barri i per garantir ocupació de proximitat. Però què vol dir donar suport? Hi ha alguns elements que són debats oberts i que volia apuntar.
El primer debat és sobre quin model de comerç de proximitat. Una botiga de barri té futur. Però el té si és capaç d’oferir alguna cosa diferent. La confiança, la proximitat del producte, l’especialització ... No tot el comerç pot triomfar als barris. Viuran evidentment les botigues d’alimentació diversa per l’horari, però poca cosa més si no hi ha una aposta diferent al darrera. Al Poblenou pot funcionar el Cau del Poblenou perquè ofereix cultura catalana per a gent del barri i pel turisme. Poden funcionar també altres negocis del barri com la llibreria Etcètera, les botigues de vins El Vinyet o DVI, restaurants com el Recasens, el Tio Ché, la Pubilla, la Licorera ... en general botigues on la gent que hi ha darrera del mostrador té molt clar que ens vol oferir una cosa diferent.
El segon debat seria sobre la llibertat d’horaris. Tinc clar que estic en contra d’augmentar l’actual llibertat d’horaris. Sóc contrari a l’obertura del comerç (en general) els festius. Aquesta llibertat horària crec que suposa degradació de les condicions laborals del personal i que acaba millorant les condicions de competència de les grans superfícies o els eixos del centre de la ciutat. És un debat complex i que no conec en profunditat i per tant m’agradaria saber què en penseu.
Hi ha un tercer debat, però, que no vull afrontar i que seria sobre l’acumulació de comerç en determinats col·lectius. Aquest tema m’interessa poc.
 Sé que al Poblenou el comerç té futur i sé que hem d’entendre que aquest comerç ajuda a donar vida al nostre barri. I, com no, vull acabar desitjant una llarga vida al Cau del Poblenou.