Dilluns es va aturar el desallotjament previst de les naus
industrials ocupades per unes 300 persones al barri del Besòs. La jutge ha
paralitzat de moment l’ordre, pe`ro ni molt menys s’ha resolt la situació.
Aquestes naus acullen a unes 300 persones vivint, i malvivint, però també a molta
més gent que hi participa de forma puntual per la seva activitat econòmica
vinculada a la ferralla. Durant el cap de setmana he participat de diferents
activitats de solidaritat amb aquesta gent i avui dilluns hi he tornat a ser.
Per tant he conegut a gent de la que hi viu, he visitat les anus i he vist les
condicions, he conegut també bona part dels problemes que tenen. M’he acostat a
la seva realitat, m’he preocupat pel seu futur, he volgut sentir-me solidari
amb veïns i veïnes. Una cosa que no ha fet per exemple el Regidor del Districte
de Sant Martí que ha considerat que aquest no era el seu problema. Si 300 veïns
i veïnes del Districte en situació de gran vulnerabilitat a punt de quedar-se
al carrer no és un tema del Regidor del Districte ja veiem quin és el seu
tarannà. Això és greu, però no sorprèn. L’actitud municipal davant aquest
desallotjament és plenament coherent amb tota la resta d’actuacions que estan
duent a terme els governs de dretes a l’estat, a Catalunya i a la ciutat de
Barcelona.
La gent que viu a la nau no exigeix mantenir cap
privilegi, no demana res sense sentit. Demanen tan sols un termini de temps que
els permeti fer un desallotjament en condicions i que es busquin solucions per
la seva situació. Avui, visitant la nau, pensava que era realment dur haver de
reivindicar que no fessin fora de qualsevol manera a 300 persones d’una nau, on
estan vivint en condicions gens favorables. Cal lluitar perquè no vagin a
pitjor gent que està vivint sense aigua i en condicions de salubritat realment
dures. Però d’això es tractava. Per a molta gent el desallotjament representa
quedar-se al carrer, empitjorant la seva situació, ja greu, i augmentant la
conflictivitat social per a tothom. Oblidar que som persones, ignorar la
vulnerabilitat o amagar la pobresa són eines profundament ideològiques que hem
de combatre. En un moment tan greu com l’actual per a totes i tots, no podem
oblidar la defensa d’aquella gent que encara està pitjor, que encara té menys a
perdre.
Haver aturat aquest dilluns el desallotjament ha estat un
pas important gràcies a la feina de la gent que hi viu i de tot el moviment
social que ens hi hem solidaritzat, però no és cap victòria. Molta gent seguirà
vivint de moment en aquella nau, en situació molt precària, sense prou suport
per tirar endavant. Cal afrontar amb valentia aquesta situació. Les seves
condicions de vida són fruit d’una societat que cal transformar. L’actitud de
menyspreu municipal forma part d’una manera de fer de les dretes a casa nostra.
Segons fonts municipals a Sant Martí poden viure al voltant de 650 persones en
assentaments. I això no és una prioritat del Regidor de CIU?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada