dimecres, 18 de juliol de 2012

Són 300 i els volen fer fora



Dilluns es va aturar el desallotjament previst de les naus industrials ocupades per unes 300 persones al barri del Besòs. La jutge ha paralitzat de moment l’ordre, pe`ro ni molt menys s’ha resolt la situació. Aquestes naus acullen a unes 300 persones vivint, i malvivint, però també a molta més gent que hi participa de forma puntual per la seva activitat econòmica vinculada a la ferralla. Durant el cap de setmana he participat de diferents activitats de solidaritat amb aquesta gent i avui dilluns hi he tornat a ser. Per tant he conegut a gent de la que hi viu, he visitat les anus i he vist les condicions, he conegut també bona part dels problemes que tenen. M’he acostat a la seva realitat, m’he preocupat pel seu futur, he volgut sentir-me solidari amb veïns i veïnes. Una cosa que no ha fet per exemple el Regidor del Districte de Sant Martí que ha considerat que aquest no era el seu problema. Si 300 veïns i veïnes del Districte en situació de gran vulnerabilitat a punt de quedar-se al carrer no és un tema del Regidor del Districte ja veiem quin és el seu tarannà. Això és greu, però no sorprèn. L’actitud municipal davant aquest desallotjament és plenament coherent amb tota la resta d’actuacions que estan duent a terme els governs de dretes a l’estat, a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.

La gent que viu a la nau no exigeix mantenir cap privilegi, no demana res sense sentit. Demanen tan sols un termini de temps que els permeti fer un desallotjament en condicions i que es busquin solucions per la seva situació. Avui, visitant la nau, pensava que era realment dur haver de reivindicar que no fessin fora de qualsevol manera a 300 persones d’una nau, on estan vivint en condicions gens favorables. Cal lluitar perquè no vagin a pitjor gent que està vivint sense aigua i en condicions de salubritat realment dures. Però d’això es tractava. Per a molta gent el desallotjament representa quedar-se al carrer, empitjorant la seva situació, ja greu, i augmentant la conflictivitat social per a tothom. Oblidar que som persones, ignorar la vulnerabilitat o amagar la pobresa són eines profundament ideològiques que hem de combatre. En un moment tan greu com l’actual per a totes i tots, no podem oblidar la defensa d’aquella gent que encara està pitjor, que encara té menys a perdre.

Haver aturat aquest dilluns el desallotjament ha estat un pas important gràcies a la feina de la gent que hi viu i de tot el moviment social que ens hi hem solidaritzat, però no és cap victòria. Molta gent seguirà vivint de moment en aquella nau, en situació molt precària, sense prou suport per tirar endavant. Cal afrontar amb valentia aquesta situació. Les seves condicions de vida són fruit d’una societat que cal transformar. L’actitud de menyspreu municipal forma part d’una manera de fer de les dretes a casa nostra. Segons fonts municipals a Sant Martí poden viure al voltant de 650 persones en assentaments. I això no és una prioritat del Regidor de CIU?