diumenge, 1 de juliol de 2012

No podem acabar el curs escolar



Divendres vam acabar el curs lectiu. El professorat seguirem treballant uns dies més, avui no em ve de gust debatre sobre les tòpiques vacances de mestre. Hem acabat un curs lectiu i ens preparem pel proper. L’actual curs ha estat tristament protagonitzat per les retallades en educació. Però el pitjor és que l’actual govern sembla plantejar-se amb l’escola el mateix que el famós lema de l’amor, “et retallo més que ahir però menys que demà”. La perspectiva és molt dura. Hi ha molts motius i permeteu-me que enumeri uns quants sense establir un ordre d’importància. Es perden molts llocs de treball, es baixa la qualitat de l’educació, es limita la capacitat de l’escola de ser contrapès social, es precaritza la feina dels docents ... s’oficialitza que no es vol una educació forta, pública, correctora de desigualtats.

Cal reaccionar i saber lluitar. No podem conformar-nos. Dijous passat, per exemple, vaig poder participar de la concentració per l’escola pública al barri del Poblenou, on moltes famílies van alçar la seva veu per un futur digne de l’escola. Podríem posar molts exemples del que ha representat l’escola a casa nostra. Se’m fa difícil pensar que avui dia el català tindria el pes que té sense el paper de l’escola. No crec que es pugui parlar de que vivim a una societat amb relatius pocs conflictes socials sense parlar del paper de l’escola a molts barris. És impossible atendre la convivència multicultural que hem viscut sense parlar de l’escola, eminentment pública de Catalunya. I tot això es va fer amb una escola que avançava amb una sabata i una espardenya però amb una gran capacitat professional. Una escola que certament ha anat creixent arreu amb molt bones escoles però sense recursos excessius. Com pot afrontar l’escola la pitjor crisi econòmica i social que hem conegut retallant de forma dràstica la seva capacitat d’intervenció?

Ja no parlo de l’informe PISA o del nivell d’anglès de l’alumnat. Parlo de l’escola com a espai on oferir oportunitats a la gent que ho està passant pitjor. Parlo de l’educació que pot ajudar a construir futurs, a superar greus moments familiars, a fer xarxes socials per fer front a un demà realment incert. Parlo de l’escola com a peça clau per mirar de construir una societat més igualitària. De l’escola pel 99%. Cal lluitar de forma prioritària contra les retallades en educació. Cal apostar per prestigiar l’escola pública i el seu professorat. Cal treballar per crear nous espais de relació escola pública i escola concertada (tal i com ja vaig escriure al meu blog). Cal creure que des de l’escola tenim moltes coses a fer, coses absolutament necessàries. Acaba un curs lectiu, però no podem esperar de braços creuats veient com se’ns mor un model educatiu que ha sabut donar resposta a molts reptes socials. La lluita per aquest model educatiu no pot acabar el curs.