divendres, 29 de juny de 2012

El Turó de la Rovira guanya un premi



Avui a Horta-Guinardó es produeix una trista coincidència sobre un dels espais que més estimo, el Turó de la Rovira. A les 6 de la tarda la Regidora estarà recollint al CCCB el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012 al costat del Museu d’Història de la Ciutat i de l’equip d’arquitectes que va fer el projecte de remodelació, la Imma Jansana i el Jordi Romero. Al vespre les entitats del barri i molta gent que estima el Turó, viuran una nova edició del chill out al Turó, aquest cop, però, sense permís oficial. La Regidora de CIU estarà recollint un premi per un espai en el que no creuen, mentre la gent que va protagonitzar la reivindicació popular per recuperar l’espai hi seran absents, però com sempre seguiran trepitjant el seu Turó de la Rovira, els seus búnquers, els seus “cañones”. L'equip de govern del Districte no ha cregut necessari fer d'aquest premi un espai conjunt amb aquestes entitats.

Quan el juliol del 2003 vaig acceptar la proposta de l’Elsa Blasco (ICV-EUiA) d’anar a treballar com a Conseller Tècnic a Horta-Guinardó, el primer que em va proposar va ser una visita pels barris del Districte. I primer de tot vam pujar al Turó de la Rovira. Des d’allà vaig veure la millor vista possible de tota la ciutat i dalt del cim (ple de runes, restes de motos i absència de gent) em va plantejar que aquell era un espai a recuperar i que volia tirar-ho endavant. Em va parlar de com la gent de Can Baró i el Carmel s’estimaven l’espai, de la gent que va viure a les barraques, de com es va voler fer la defensa antiaèria de Barcelona ...

Amb el temps la lluita veïnal es va anar concretant. L’AVV va reclamar la recuperació de l’espai, algunes persones van saber liderar aquesta lluita i aviat van trobar la complicitat municipal i la complicitat de gent com la Carme Miró del Museu d’Història de la Ciutat o l’arqueòleg Jordi Ramos. S’hi van fer camps de treball internacionals per recuperar el Turó i es van començar a celebrar activitats culturals i lúdiques. Mai oblidaré el primer Chill Out que es va fer a Can Baró, una de les nits màgiques que he viscut. La gent de l’AVV de Can Baró i la gent que posteriorment va impulsar l’AVV del Turó de la Rovira no tan sols van reivindicar la recuperació de l’espai sinó que el van començar a fer viu. I en aquest marc s’impulsa, amb el suport de l’Agència del Carmel i el Museu d’Història de la Ciutat, amb el suport de Memorial Democràtic la recuperació de l’espai. Un projecte difícil i complex. Un espai que viu d’esquenes a la ciutat i que volíem donar a conèixer. Un espai on recordar la memòria de la nostra ciutat. Un Turó que un cop més s’ha guanyat amb gent com el Quim, el Miguel, la Maribel, la Custodia, el Joan, la Conxita, el Paco ... Però també la de molta més gent del Districte, de Parcs i Jardins, del Museu d´Història de la Ciutat i de l’Agència del Carmel amb l’Elsa Blasco al capdavant.

El Turó de la Rovira ha vist com es tirava endavant la primera fase del seu projecte de recuperació. Cal seguir treballant per desenvolupar la recuperació, per concretar la museïtzació. Qui critica avui l’estat del Turó no coneixia com estava ara fa 10 anys per exemple. Qui no valora tota la gent, molta gent jove per cert, que visita cada dia el Turó, vol dir que no aposta per un espai públic per a tothom. La dignitat del Turó de la Rovira l’han guanyat, sempre, les persones. Les que van lluitar per la llibertat contra el feixisme, les que van arribar a Barcelona a construir el futur i van viure a les barraques, les que van lluitar per dignificar el Turó després del seu abandonament, les que avui pujaran a passar una bona nit d’estiu al Turó de la Rovira.

Curiositats de la vida aquesta nit hi haurà gent que estarà celebrant el seu propi premi al Turó de la Rovira. El premi a saber lluitar, tot i no rebre sempre el reconeixement necessari.

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Res nou sota el sol. Però la vanitat no suma.

Gràcies per pensar-hi tanmateix

Carme ha dit...

Gracies. La feina, la il.lusió, el treball en equip, el creure en un projecte i mb el s companys que et donen la mà, això perviu per sempre. Estimem el Turó, el portem dins, això ningú ens ho pot prendre. Quina pena algunes maneres de fer ... Però a la llarga tot es recupera

Toni Coll ha dit...

Gràcies Pere per aquest just reconeixement dels qui van ser els autèntics protagonistes, impulsors i ideòlegs de la recuperació d'un espai ple d,història col.lectiva d'aquesta ciutat. Que ningú ens prengui el plaer de disfrutar-lo.
I gràcies, sobretot, a tots aquells i totes aquelles que en vareu fer possible la seva recuperació.

Anònim ha dit...

Molt clar. La ciutat de Barcelona és els barcelonins i no de les autoritats o els poders que cada temps toca manar.

Hi ha un interes per recuperar la història, però cadascuna la seva història.

jo crec que la muntanya del Turó hauria de ser la bandera i el record d'aquells que van donar la vida per defensar la República de l'tac dels generals facistes i que el PP i la dreta catalana que estava al seu costat no l'ho ha d'oblidar.

Ara és una vista sobre la ciutat i unes ruines.

Abans era el símbol pobre de la defensa de la República i de les llibertats.

Toni