Ens agrada el Poblenou

Alguna vegada ja he explicat que un grup de gent d’ICV del Poblenou vam impulsar uns sopars tertúlia oberts a altra gent del barri per poder parlar de temes diversos que ens preocupaven. Aquests sopars tertúlia han anat creixent i s’han consolidat com un espai de trobada que ens permeten reflexionar sobre temes molt diferents, sovint amb ponents convidats que ens estimulen al debat, i mirant de combinar temes molt propers al barri (hem parlat de mobilitat al Poblenou o del 22@ per exemple) amb temes més generals (hem parlat per exemple de justícia o de mitjans de comunicació). En el darrer sopar d’aquest curs vam voler parlar sobre el barri del Poblenou, sense un ponent oficial i mirant de buscar aquells elements que més ens agradaven del barri i com el vivíem des de les diferents perspectives. En aquest article miro de recollir algunes idees, no puc fer un resum de prop de tres hores de tertúlia ni pretenc fer una radiografia del barri, però m’ha semblat oportú posar per escrit algunes de les idees del debat que vam fer.

Un dels primers elements que vam destacar és que el Poblenou és un barri amb una gran diferència entre un nucli central (la Rambla i un petit entorn al seu voltant) i la resta del barri. Un barri gran, poc dens i gens uniforme. Aquesta diferència pot afectar molt la valoració que en fem. La Rambla del Poblenou és un eix que funciona molt bé, en un barri de carrers i no de places, la Rambla esdevé l’espai de trobada i de mobilització, de compra i de lleure. El seu disseny permet acomplir perfectament aquesta missió. La resta de barri o fins i tot de barriades del Poblenou, és molt més divers. Espais molt poc vius en alguns casos, carrers abandonats, espais nous de parcs interiors, zones de passatges i de velles indústries ... Un dels grans reptes és una major cohesió.

Un segon element que es va tractar va ser que des de finals dels anys 80 el Poblenou és un dels espais en major transformació a la nostra ciutat. Fins aquelles dates el barri era estàtic però des de llavors ha canviat sense parar i encara té molts reptes per transformar-se. Es va recordar quin va ser el paper del moviment associatiu i de l’AVV per garantir que es salvés una manera d’entendre el barri. Globalment aquests canvis es perceben de manera molt diferent segons l’actuació duta a terme. En la banda negativa de les transformacions trobem Diagonal-Mar i després Vila Olímpica, a la banda més positiva trobem el Front Marítim. Però queden molts llocs encara a transformar, especialment vinculats al 22@, un projecte evidentment frenat per la crisi econòmica. També es planteja la necessitat d’aturar aquest procés de transformació. Un dels elements necessaris a desenvolupar per seguir fent canviar el barri i alhora aconseguir una major cohesió del barri (tal com plantejava en el paràgraf anterior) és la transformació de l’eix del carrer Pere IV. Globalment es valorava la millora del barri. No ens podem deixar portar tan sols pel record romàntic del nostre barri, cal recordar la contaminació, la brutícia, les inundacions, l’estat dels carrers ...

Un tercer element que vam tractar va ser la pròpia composició del barri. Tradicionalment s’ha associat el Poblenou al moviment obrer i la classe treballadora. És evident que el barri té una gran part d’aquesta essència. Però al costat d’aquest moviment obrer també hi ha viscut i ha marcat la vida del barri una burgesia i tampoc hem d’oblidar que bona part de la població actual del barri ja no és classe obrera, tot i que en gran part som fills d’aquests sectors. El barri del Poblenou sí que és fruit de les lluites i les reivindicacions i també de les propostes cooperatives. En aquest sentit es veia com un element fonamental de futur aquest model, no tan sols per les quatre cooperatives de consum que actualment funcionen al barri, sinó per la gran potencialitat que té, fins i tot vinculant tot aquest model a un projecte de refundació de la Flor de Maig. També es va voler destacar que avui el Poblenou és un barri més “barrejat”, sense espais tan diferenciats. I en aquests sentit es va destacar el gran paper que hi juguen especialment les escoles públiques del barri.

Un quart element que jo volia destacar del Poblenou era el seu caràcter especial. Un barri amb un moviment associatiu fort en el que destaquen entitats molt fortes des de fa molts anys o nous moviments com l’Assemblea Social. El barri del Poblenou ha estat un lloc on la seva gent ha sabut assimilar sense gaire conflictes totes les realitats. Un barri que no ha estat mai excloent. També es va expressar la preocupació perquè això no canviés. Un barri que per exemple no respon amb oposició davant de la gent que ha de viure en assentaments. Un barri que ha estat solidari i que compta amb experiències tan interessants com l’Apropem-nos. El barri no es transforma tan sols urbanísticament i per tant és important garantir que es segueix mantenint un determinat caràcter i una bona cohesió social.

Un cinquè element que es va tractar va ser el del turisme. Aquesta és una realitat molt recent al barri que per tant ens sorprèn. La situació actual en la que sembla que tenim un 16% de places hoteleres de la ciutat es percep positivament, però també som conscients de que aquest turisme té un límit. La situació actual de crisi econòmica i de dificultats per impulsar altres formes d’activitat econòmica pot afavorir que en un barri com el Poblenou es vulgui créixer més en places hoteleres. Caldrà estar atents a aquest fenomen i exigir que es desenvolupin altres activitats econòmiques productives. El turisme al barri no ha de ser un problema sempre que això no comporti avançar cap a un model de parc temàtic.

Bé, ja m’he allargat molt i he estat incapaç de recollir tot allò que es va dir, però sí que us convido a afegir els vostres comentaris, les vostres vivències. Acabo amb alguns dels elements que es van dir que agradaven més del barri: els espais oberts, la platja, la Rambla, poder anar en bicicleta, que la veïna et saludi, les festes populars, les escoles, barri amb criatures, noves zones verdes ... això sé sense oblidar quins problemes tenim i per quins reptes val la pena treballar.