dijous, 12 de juliol de 2012

Per una Justícia poolititzada


S’està parlant molt sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial. La forma d’escollir aquest organisme condiciona quina serà la seva orientació. Cada cop s’escolten més veus que parlen de despolititzar la justícia i en aquest cas el CGPJ. Sembla obvi que cal aconseguir que aquests espais estiguin lluny de les negociacions partidistes entre PP i PSOE. Però la pregunta clau és: que els partits polítics no intervinguin suposa una menor politització? Encara que sembli estrany la resposta és clarament que no. L’elecció d’aquest organisme deixat en mans dels professionals de la Justícia podria semblar més objectiu, però no ho és, perquè en primer lloc els jutges tenen ideologia i en segon lloc i sobretot, perquè el propi accés a la Justícia afavoreix de forma clara una clara majoria conservadora.
A Espanya per ser jutge cal tot un procés molt dur i complex, basat en l’esforç i la dedicació exclusiva que suposa una exclusió de determinats sectors socials. Això no passa igual a tot arreu. Els darrers anys s’ha anat produint una feminització de la justícia amb una majoria molt clara de dones, però en canvi no es produeix una democratització en l’accés atenent a les classes socials. Per ser jutge cal haver estudiar Dret, després preparar-se unes oposicions que sols aproven menys del 10% de la gent i que suposen una mitjana mínima de 4 o 5 anys de preparació i un cop aprovat dos anys més de formació. (Demano disculpes si no és exactament així). Qui es pot permetre aquest procés de formació? Evidentment de forma majoritària gent amb possibilitats econòmiques suficients a casa seva, és a dir persones provinents de famílies amb recursos més que suficients. Es calcula per tant que els jutges progressistes (després hauríem de veure què entenem per progressistes) poden arribar a ser un màxim del 25%. És cert que la feina que fan Jutges per la Democràcia és digne de destacar, però la seva representativitat és massa baixa en comparació amb les associacions conservadores o purament corporativistes. L’elecció del CGPJ per part dels jutges seria per tant una elecció de caràcter molt conservador. Si més no el Parlament representa, malgrat totes les limitacions, a molta més gent.
És cert que existeix cada dia més la tendència a pensar que tot allò que sorgeix del debat entre polítics és més pervers que allò que es produeix a espais no directament controlats pels partits. Pot haver-hi una base lògica per creure això, però aquest element no ens pot fer entendre que hem de prescindir de la política. En molts àmbits fonamentals de la nostra vida els sectors conservadors tenen més capacitat d’influència que en els resultats electorals. Avui el resultat electoral del PP a nivell d’Espanya és brutal, és cert. Però això no ens ha de portar a creure que la Justícia serà menys conservadora o que el que cal realment és assumir més el poder polític i per extensió la resta de poders fonamentals per la democràcia per part de la majoria de la gent. Transformar la nostra societat passa sens dubte per fer majories parlamentàries que permetin aquestes transformacions. No sols passa per això, però també és necessària aquesta majoria.