Un any lluny d'Horta-Guinardó

D’aquí a pocs dies farà un any que vaig deixar el meu càrrec de Conseller Tècnic a Horta-Guinardó. Després de vuit anys intensos ja no podia seguir ocupant càrrecs en el govern de la ciutat, els resultats electorals van ser prou clars. I vaig decidir, ara tinc clar que encertadament, tornar a la meva feina de sempre, tornar a fer de mestre a l’escola Gravi. Ara, un any després, em ve de gust fer alguna reflexió molt personal de tot aquest procés.

Sovint m’han preguntat si enyoro o trobo a faltar el meu treball al Districte. I a vegades no sé què respondre. Enyoro la gent, l’equip de treballadors i treballadores i la gent de les entitats, la gent dels grups municipals i la gent d’ICV d’Horta-Guinardó. Trobo a faltar la possibilitat de treballar en primera línia d’un procés tan intens com és la vida als barris. Enyoro la possibilitat de gaudir d’una feina que cada dia m’ensenyava coses noves i que no era gens monòtona. Però no trobo a faltar la manca de temps personal, la necessitat de condicionar l’agenda de la meva filla a la vida social d’Horta-Guinardó o el desgast personal d’estar cada dia immers en la polèmica. Un any més tard torno a passar-m’ho molt bé de nou fent de mestre, compartint les ganes de construir futur amb nois i noies. I segueixo creient  en allò que vaig fer a Horta-Guinardó i en com ho vam fer. Un any més tard segueixo pensant que hi vaig dedicar esforços, que ho vaig fer amb honestedat i que l’empremta de la nostra feina quedarà. Conscient de les limitacions que vam tenir i mirant d’assumir les errades que vaig cometre, però alhora sense cap mena d’autoflagel·lació.

Quan miro enrere veig per exemple que vivim a una societat en la que els polítics tenim poc marge i en la que les forces d’esquerra alternativa no sempre hem sabut evidenciar que proposem un model diferent. Tampoc és fàcil, ni els mitjans de comunicació ajuden, ni tenim prou capacitat ni molta gent té ganes de jugar-se-la al nostre costat. M’agradaria que dels nostres mandats no quedés tan sols el record de les actuacions fetes, sinó sobretot el perquè les vam fer. La nova Ronda del Guinardó no sols donava resposta a una demanda històrica veïnal sinó que ha estat una aposta radical per un model de ciutat més humà sostenible i accessible. La recuperació del Turó de la Rovira no representa tan sols un projecte urbanístic, per cert recentment premiat, sinó que també ha estat un esforç per posar en valor la nostra memòria històrica i la dignificació del barraquisme a la ciutat. Donar suport a un projecte com HG Barribook no és tan sols mirar d’oferir espais públics a la gent jove, sinó que representa una aposta per donar protagonisme a gent sovint ignorada. I podria parlar de perquè vam impulsar equipaments socials, o de com vam impulsar el procés de la illa del Mercat del Guinardó, o de la recuperació de la Masia de Can Fargues, o del model de gestió del Pirineus a Can Baró ... tants i tants projectes duts a terme i sobretot duts a terme per anar teixint un model de ciutat en el que sempre he cregut.

Un any després miro content enrere. Perquè crec que vaig ser una peça més de 8 anys molt especials per Horta-Guinardó. D’aquests 8 anys queden reptes pendents, però sobretot queden carrers, equipaments projectes i moltes relacions personals. I miro sens dubte amb preocupació la nova etapa. Personalment no tinc cap queixa amb el nou equip, al contrari, però és evident que no comparteixo el seu model. No coincideixo amb les seves prioritats ni m’agrada la indefinició de quins projectes es faran 12 mesos després de que estiguin governant. Però les coses són així. M’agradaria pensar que hi ha molta gent que seguirà treballant des del carrer i des de les entitats per seguir teixint aquests barris en els que jo crec. M’agradaria pensar que molta gent seguirà treballant, també en l’àmbit polític, per guanyar espais de govern a la ciutat que apostin per uns altres valors. Però les coses no són senzilles. I per tant encara valoro més la gent que fa tota aquesta feina. Al cap d’un any començo a participar més de la vida al meu barri del Poblenou, segueixo apostant per ICV-EUiA com a espai polític, em sento proper a molts dels nous moviments que es sumen a voler transformar la societat, visc amb passió la meva feina de mestre i guanyo espais personals per escoltar música, llegir o passejar. Però confesso que enyoro a molta gent d’Horta-Guinardó i que segueixo vivint intensament tot allò que vam arribar a fer durant aquests vuit intensos anys.

I un any després d’haver deixat la “política professional” també crec que sóc més conscients de les dificultats dels partits actuals i de la manera de fer política, però alhora sóc més conscients de la necessitat de reivindicar la política. Ens cal molta més política.