divendres, 22 de juny de 2012

Oposició, fem oposició !


L’altre dia vaig escriure sobre el govern de CIU a Barcelona i el triomf de la “no política”, és a dir no fer res i anar passant temps, qui dia passa any empeny i el conservadorisme que es consolida a Barcelona. Avui em tocava parlar de l’oposició, però de quina? Som a les portes del procés final d’elaboració del PAM (Pla d’Actuació Municipal) i tres de les quatre formacions que estan a l’oposició podrien votar-lo. Totes a l’hora no, però hi podrien donar suport en funció de com vagin les coses. El PP ja ha votat amb CIU els pressupostos municipals. ERC ha viscut una situació de força proximitat política i de càrrecs amb el govern de Xavier Trias. I el PSC oficialment ha expressat la seva intenció de pactar el PAM amb CIU. Sols ICV-EUiA ha expressat clarament la seva intenció de no compartir un model de ciutat que fins ara ha quedat clar que està a la dreta.
L’oposició d’esquerres té un handicap important a l’hora de créixer com a alternativa possible (no tan sols la seva herència) i és la manca d’espai mediàtic. Els mitjans de comunicació més poderosos semblen ignorar el paper de la resta de formacions polítiques i semblen crear ara la imatge d'una ciutat ideal i sense els problemes que fa pocs mesos feien de Barcelona una ciutat impossible. Però alhora el PSC està vivint un moment de desorientació política. Les dificultats de construir un líder alternatiu són un element important, però també ho és la manca de claredat en el discurs. Potser ja és hora de començar a pensar que la ciutadania necessita més claredat i menys “responsabilitat de govern”. Si d’aquí a tres anys volem canviar la majoria de govern no ho aconseguirem pactant els projectes de govern amb CIU sinó demostrant que cal fer coses totalment diferents. Si ens movem en el terreny dels grisos sempre ens guanyaran. Cal començar a radicalitzar els colors.
Un any no ha estat suficient per situar-nos, tots plegats, com una alternativa clara. No és senzill després de tants anys assumir un rol tan diferent. ICV-EUiA segur que podem incrementar la nostra força per evidenciar-ho, però cal suport de les altres forces d’esquerres i també necessitem noves complicitats socials. Canviar un govern de dretes requereix més que confiança en que l’electorat de Barcelona és socialment progressista. Canviar l’actual govern necessita de molta energia, de moltes complicitats i de molta claredat. Cal dir-ho, no és possible fer girar la ciutat a l’esquerra governant CIU i per tant tenim tres anys per treballar i per fer una alternativa.