L’altre dia vaig
escriure sobre el govern de CIU a Barcelona i el triomf de la “no política”, és
a dir no fer res i anar passant temps, qui dia passa any empeny i el
conservadorisme que es consolida a Barcelona. Avui em tocava parlar de
l’oposició, però de quina? Som a les portes del procés final d’elaboració del
PAM (Pla d’Actuació Municipal) i tres de les quatre formacions que estan a
l’oposició podrien votar-lo. Totes a l’hora no, però hi podrien donar suport en
funció de com vagin les coses. El PP ja ha votat amb CIU els pressupostos
municipals. ERC ha viscut una situació de força proximitat política i de
càrrecs amb el govern de Xavier Trias. I el PSC oficialment ha expressat la
seva intenció de pactar el PAM amb CIU. Sols ICV-EUiA ha expressat clarament la
seva intenció de no compartir un model de ciutat que fins ara ha quedat clar
que està a la dreta.
L’oposició
d’esquerres té un handicap important a l’hora de créixer com a alternativa
possible (no tan sols la seva herència) i és la manca d’espai mediàtic. Els
mitjans de comunicació més poderosos semblen ignorar el paper de la resta de
formacions polítiques i semblen crear ara la imatge d'una ciutat ideal i sense
els problemes que fa pocs mesos feien de Barcelona una ciutat impossible. Però
alhora el PSC està vivint un moment de desorientació política. Les dificultats
de construir un líder alternatiu són un element important, però també ho és la
manca de claredat en el discurs. Potser ja és hora de començar a pensar que la
ciutadania necessita més claredat i menys “responsabilitat de govern”. Si
d’aquí a tres anys volem canviar la majoria de govern no ho aconseguirem
pactant els projectes de govern amb CIU sinó demostrant que cal fer coses
totalment diferents. Si ens movem en el terreny dels grisos sempre ens
guanyaran. Cal començar a radicalitzar els colors.
Un any no ha estat
suficient per situar-nos, tots plegats, com una alternativa clara. No és
senzill després de tants anys assumir un rol tan diferent. ICV-EUiA segur que
podem incrementar la nostra força per evidenciar-ho, però cal suport de les
altres forces d’esquerres i també necessitem noves complicitats socials.
Canviar un govern de dretes requereix més que confiança en que l’electorat de
Barcelona és socialment progressista. Canviar l’actual govern necessita de
molta energia, de moltes complicitats i de molta claredat. Cal dir-ho, no és
possible fer girar la ciutat a l’esquerra governant CIU i per tant tenim tres
anys per treballar i per fer una alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada