Podem fer alguna cosa

Sens dubte la greu crisi econòmica i social que estem vivint obre escenaris de futur no gaire optimistes per a la majoria de la població. El moviment del 15M i la persistència dels moviments polítics, socials i sindicals tradicionals ha permès mantenir una veu crítica forta davant de la situació actual. Però parlant-ne amb molta gent, sobretot amb companyes i companys de l’escola, apareix sovint la pregunta de què podem fer nosaltres. No és senzill, però em sembla que hi ha dues coses que sí que no podem deixar de fer. Dues coses que ens acosten a un nou model però que alhora ens permeten mantenir-nos amb dignitat allà on creiem que hem de ser.

En primer lloc cal mantenir el clima de protesta i accentuar-lo. Protestar fent les vagues, fent cassolada a la seu de la Caixa, expressant la nostra crítica als bancs, sortint al carrer, parlant amb el nostre entorn ... I cal seguir exigint que tothom ho faci al seu nivell. Cal ser exigent amb les formacions polítiques. Per cert, heu vist el vídeo d’ICV-EUiA sobre els bancs? És un bon exemple de com les formacions polítiques d’esquerres han de saber plantejar amb claredat els escàndols a casa nostra. Tornant a la necessitat de protestar i expressar públicament la nostra mala llet no oblidem que això ajuda a frenar la seva ofensiva i a més et deixa tranquil amb tu mateix, que no està gens malament amb els temps que corren.

Però en segon lloc és fonamental anar creant escenaris de futur. Ja he dit altres vegades que el model que ha de sortir de la crisi ha de ser diferent de l’anterior. Per tant no podem tolerar retallades en serveis socials, educació o sanitat, però en canvi hem de ser conscients que cal un consum diferent, una forma de relacionar-nos diferent i uns altres valors. Per tant cal saber anar construint alternatives que altres cops ja he comentat com la banca ètica (el procés actual de Fiare és molt interessant) o les cooperatives de consum. Però també és moment de tornar a posar en valor la cura a les persones des de l’entorn més proper, els bancs del temps, l’aposta per deixar el transport privat, les xarxes d’ajuda mútua o els mercats de l’intercanvi. No es tracta d’arribar-hi des de la necessitat, sinó des de la convicció de tota la gent que sempre ha apostat per un model diferent. L’altre dia vaig escoltar que ESADE deia que cal passar del “consum feliç al consum ciutadà”. Quina barra! Jo recolzo aquest canvi de model de consum de tota la gent que fa anys que l’ha plantejat com a necessari i positiu, per tant construïm nosaltres aquestes espais i no tornem a deixar que determinats sectors decideixin per nosaltres les alternatives.