Marató de la Pobresa

Diumenge es va celebrar la Marató de la Pobresa a TV3 i Catalunya Ràdio. Una Marató que ha estat immersa en una gran polèmica, especialment a les xarxes socials. Moltes entitats, plataformes i persones, especialment d’esquerres, han considerat una vergonya aquesta iniciativa de la televisió pública. Sens dubte és si més no poc ètic que el govern que està impulsant unes retallades que porten a un gran nombre de gent a la pobresa alhora impulsi una activitat per recollir fons per destinar a les entitats que treballen en aquest àmbit.

Sens dubte si el govern de la Generalitat vol impulsar una lluita autèntica en contra de la pobresa ha de canviar radicalment la seva política i no fer activitats mediàtiques puntuals. La pobresa és inherent al sistema capitalista i per tant la caritat no és la sortida sinó el canvi de model. I a més no ens equivoquem cal valorar l’eficàcia de donar una gran quantitat de diners a projectes que no podem garantir la seva continuïtat en el futur. Això no és positiu ni per a les persones beneficiàries ni per a les entitats del tercer sector. Per tant tinc certs dubtes sobre l’eficàcia real de la proposta però sobretot em rebenta una Marató que en cap moment es planteja les causes de la pobresa i com influeixen les polítiques en aquesta situació.

També és cert que no es pot rebentar tot el programa. Admetre que existeix la pobresa a Catalunya és un fet que no fa gaire temps era impensable i visualitzar la feina de moltes entitats i persones voluntàries també és positiu. Però això hauria de ser més part de la quotidianitat d’una televisió pública que no pas d’una jornada monogràfica. No hi entraré més en el programa, entre d’altres coses perquè no l’he vist i per tant no puc concretar, però és evident que el plantejament de la marató era clar i contrari als meus plantejaments.

Però la meva reflexió va per un altre lloc. Vull fer-hi una mirada diferent. És positiva l’actitud d’enfrontament directe a la Marató de la Pobresa? Tinc la sensació que acabem creant dos bàndols, els que defensen aquest model (basat en la caritat) i la gent que s’oposa radicalment a la Marató (basat en la necessitat del canvi social). Però crec que perdem una certa oportunitat d’arribar a moltíssima gent que està al mig. Gent que possiblement no percep de forma tan clara els valors que hi ha darrera d’aquesta iniciativa. Crec que hi ha molta gent que creu que la donació d’aquests diners és positiva i que ja està bé que TV3 reculli diners per a la gent pobre. I davant d’això hem de buscar maneres de ser més pedagògics, de buscar complicitats, de saber guanyar majories.

I ens passa en això i en moltes coses. A vegades ens preocupem més del purisme del nostre missatge que no pas de fer missatges que arribin a molta més gent. Estic convençut que hi ha molta gent que pot acabar entenent que és vergonyós que qui pren mesures que afavoreixen la pobresa a casa nostra després demani diners per aquesta situació. Em sembla que hi ha molta gent que entén que és millor destinar recursos per garantir que la gent no quedi exclosa que per resoldre les urgències d’un model insolidari i injust. Però no tinc clar si acabem aconseguint transmetre això a una immensa majoria de gent o sols quedem convençuts aquella gent que ja ho estàvem. Haurem de saber front a l’allau conservador que estem vivint i que té una de les seves màximes expressions en els mitjans de comunicació. Cal ser molta més gent per córrer l’autèntica Marató de la Pobresa, la cursa que ens ha de permetre un model social que no l’afavoreixi.