Aquests dies commemorem el 15M, el moviment polític més
innovador que hem vist els darrers anys. Un moviment que ha permès expressar la
indignació de molta gent al carrer. Un 15M que està creant consciències i que
encara té com a repte convertir aquestes consciències en realitats
transformadores. Però algú era capaç de creure que en un any la gent canviaria
radicalment la societat, en contra dels poders ta forts que ens dirigeixen? Jo
no poso en dubte l’èxit del 15M, tot i que espero que sigui capaç de seguir el
seu camí.
La manifestació del dissabte a Barcelona va ser massiva.
El públic va ser molt heterogeni. A diferència de les primeres manifestacions
tinc la sensació que ha baixat l’efervescència en contra de qualsevol forma de
política de partits i en canvi ha augmentat el crit reivindicatiu concret.
Dissabte el clam en contra del sistema financer va ser molt important, però
també es va expressar amb molta força la defensa de l’ensenyament públic, el
dret a l’habitatge o l’oposició a les retallades en sanitat. El moviment va
assumint les seves reivindicacions més concretes, fruit de la realitat. La
situació política i social a casa nostra és molt pitjor avui que fa un any i
les perspectives fan que haguem de tremolar. El 15M no ha desaparegut al llarg
d’aquest any. El seu treball en assemblees locals ha estat possiblement
irregular. Jo destaco la bona tasca feta al meu barri, al Poblenou, on han
estat capaços de dur a terme un gran nombre d’activitats molt interessants. A
més la feina feta per les assemblees locals ha permès concretar més les
reivindicacions, quan es treballa en un poble o barri es veu més clarament
quines són les prioritats de treball. El moviment 15M ha de seguir aquesta
línia de treball local intens i moments mediàtics de tant en tant com la
massiva manifestació de dissabte.
Però tampoc ens equivoquem. El moviment 15M lluita en contra
d’unes polítiques determinades. Unes polítiques que al llarg d’aquest darrer
any no tan sols s’han consolidat sinó que han crescut de forma brutal. La gent
del 15M ha d’entendre que la lluita que duen a terme no es pot fer en solitari
ni es pot fer tan sols en l’àmbit de la mobilització. El dia després de creure
que la societat catalana era un clam en contra de les polítiques conservadores
l’enquesta del Periódico en retorna a la realitat per dir-nos que segons
aquesta enquesta CIU i PP segueixen tenint majoria absoluta a Catalunya, encara
que sigui una mica menys significativa. Els grans beneficiats de l’enquesta són
ERC i ICV-EUiA, és cert, però amb uns increments que no permeten albirar canvis
polítics prou significatius. Potser hi ha molta més gent que ha entès aquesta
necessitat de transformació social, però cal fer entendre que no té sentit tan
sols lluitar en contra d’unes polítiques sinó que també cal canviar les
polítiques que es fan i les formes de fer-les. Per tant 15M moltes felicitats
pel primer aniversari i a seguir creixent i madurant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada