Escola pública vs Escola concertada

L’altre dia, a partir del programa Mestres de TV3, va sorgir el debat sobre el repartiment de l’alumnat immigrant a les escoles i la gran descompensació entre escoles públiques i concertades a l’hora d’acollir aquest alumnat. D’aquí es passava a la crítica global a l’actual sistema en el que l’escola concertada és vista com el sector “mimat” de l’educació. En el darrer programa aquest plantejament era encara més obvi. Molta gent considera que és injust finançar públicament les escoles privades i sobretot si no compleixen amb determinats criteris. D’entrada l’obvietat d’aquest plantejament em faria tancar l’article aquí, però sóc mestre de concertada i per tant crec que he de donar una visió diferent, estrictament personal. Suposo que entendreu que tingui un punt de vista propi quan sóc alhora militant d’ICV (amb la defensa de model públic que això representa) i propietari (cooperativista) i mestre d’una escola concertada. Per tant suposo que em fico en un jardí i que a més trenco una de les meves regles habituals, fer articles relativament breus.

No parlaré aquí de quins criteris de distribució de l’alumnat s’han d’aplicar. Hi ha un element que és inqüestionable. Cap persona pot ser vetada o desanimada a assistir a un centre amb finançament públic en funció de cap criteri discrimatori. Per tant això s’ha de garantir a qualsevol preu. A partir d’aquí si cal prioritzar la distribució equitativa o la llibertat d’elecció no sempre és senzill. Aquest és un altre debat, que avui no tractaré, però que no vull defugir.

El primer aspecte a destacar, com sempre, és que no totes les escoles concertades som iguals. Ja excloc clarament les escoles privades, però dins de les concertades les diferències són abismals. No crec que en aquests moments una escola concertada sigui un gran negoci, però és evident que tenir escoles suposa altres valors afegits. En el cas de les escoles religioses aquest element és molt important. Si imaginéssim per un moment que l’Església tanqués totes les seves escoles, quina incidència tindria això en el rol social que juga el catolicisme a casa nostra? Jo crec que seria molt important. Les escoles religioses són una de les eines més importants de les que disposa l’Església per seguir jugant un paper actiu i visible a la nostra societat. Altres escoles juguen un paper d’escoles elitistes que són una alternativa per a la gent que no vol “barrejar-se” amb el conjunt de la societat i per tant acaben exercint més un paper de lobby o de suport a lobbies. I finalment hi ha un conjunt d’escoles concertades que no tenen cap d’aquests objectius i que bàsicament són escoles cooperatives o antigues escoles familiars de barri. Això suposa que les diferències entre escoles concertades són molt importants. No tan sols pel model d’escola, sinó també pel paper que hi juga la titularitat del centre. Moltes escoles concertades es plantegen dia a dia tenir un bon projecte educatiu i fer-ho amb vocació de servei públic. Per tant una escola concertada pot fer un servei públic de qualitat, igual que una escola pública pot no fer-lo. Personalment crec que la majoria de les escoles públiques tenen aquest projecte i no sempre passa a la concertada que jo comparteixi el model. Però tractar a totes les concertades iguals i a totes les públiques iguals, pensar que unes totes són perverses i altres totes són pures, no tan sols és fals sinó que també és injust.

Les diferències fins ara les he plantejat a nivell de titularitat. I en aquest sentit el fet de formar part personalment d’una cooperativa de treball associat és per a mi un luxe, ja que em permet formar part d’un projecte educatiu que anem construint, malgrat les nostres dificultats, amb llibertat plena de consciència. Defenso el model cooperatiu per damunt de tot o estaria disposat a que la meva escola s’incorporés a la xarxa de titularitat pública? Això és massa complex, deixem-ho per més endavant.

Deia que fins ara havia parlat de titularitat, però parlem també dels professionals i de les famílies. El professorat de l’escola concertada a vegades és vist, per part de diferents sectors, com una part més d’aquest favoritisme públic envers l’escola concertada. La immensa majoria del professorat de les escoles concertades fa la seva feina amb una gran professionalitat. Crec que la majoria del professorat entra a classe sense tenir en compte qui és el titular de l’escola a l’hora de fer la seva feina. Aquest professorat fa la seva feina amb la mateixa voluntat que qualsevol, però en canvi les seves condicions laborals no són iguals. Un professor d’escola concertada dóna més hores lectives i cobra menys salari. Per tant cal també posar en valor la tasca d’aquesta gent. Les retallades salarials que s’estan aplicant en canvi sí que ens arriben igualment. La percepció de que els criteris d’equitat sols s’apliquen en les retallades i no en les condicions inicials és clara entre molta gent.

I també cal recordar que bona part de les famílies que porten als seus fills a l’escola concertada no ho fan per elitisme. Ho fan perquè no tenen opcions d’accés a la pública, perquè els hi agrada el model d’una escola concertada o per altres motius que no podem menystenir. Quan es fa una crítica global a l’escola concertada no podem oblidar que hi ha una part d’aquestes escoles que busquen un model educatiu de qualitat i de servei públic. Hi ha una part important de famílies que no estan buscant en cap cas l’exclusivitat. I hi ha una immensa majoria de professionals que tenen la mateixa voluntat de fer un bon treball però que ho fan en pitjors condicions laborals. Sols això ja faria replantejar alguns debats. Però no podem oblidar una gran obvietat. El model educatiu actual a Catalunya no permet afrontar el servei públic d’educació sols des de la xarxa de titularitat pública. Per tant afrontem els debats amb profunditat. Cal una visió progressista i realista alhora. Un model que, al meu entendre, permeti avançar cap a un model públic d’educació que garanteixi igualtat d’oportunitats per a tothom, ensenyament de qualitat i preeminència de l’escola de titularitat pública.

Quin model s’ha d’anar implantant no el tinc clar. No comparteixo en cap cas una de les propostes que fan algunes concertades. Es tracta de la proposta del xec educatiu. És a dir cada família rep uns diners per a l’educació de cada fill o filla i la família tria on vol gastar aquests recursos, completant, si cal, el cost educatiu bé sigui a una escola a una escola privada, a una concertada o a una pública. Aquest model suposa augmentar les diferències educatives entre qui pot pagar més diners i qui no en pot pagar. Es planteja a més que la família és qui té tota la potestat sobre l’elecció i el que es fa es subvencionar la seva elecció. L’educació no pot ser això des del meu punt de vista. L’actual model tampoc funciona. Per una banda es concerten escoles amb un finançament que no permet el ple funcionament del centre i alhora es planteja que les famílies aportin la diferència de forma voluntària seguint diferents fórmules. Aquest model actual no permet cap mena de transparència. És un model que afavoreix escoles amb famílies amb més recursos i amb fórmules de titularitat que afavoreixen beneficis fiscals. Algunes escoles concertades tenen dificultats per tirar endavant el seu projecte en un moment de retallada d’ingrés públic i de dificultats de moltes famílies per fer front als pagaments.

Des d’un punt de vista d’esquerres, on jo em situo ideològicament, és evident que cal avançar cap a un model que permeti créixer en nombre d’escoles públiques per tal de garantir el màxim de cobertura de les etapes especialment obligatòries. Això es pot fer creant noves escoles o incorporant a la xarxa de titularitat pública a escoles actualment concertades. Totes dues opcions presenten dificultats realment importants. La primera és perquè en una etapa de decreixement de la despesa en educació difícilment es construiran moltes escoles noves i la segona per les dificultats tècniques i la negativa de molts centres. Tot i així valdria la pena estudiar quines possibilitats hi hauria. Cal establir si en un termini d’anys raonable la ràtio d’escola pública i concertada a casa nostra pot variar de forma significativa.

Si no veiem factible avançar en la línia d’augmentar de forma clara el nombre de places escolars en centres de titularitat pública llavors el que cal fer és garantir que l’actual model funcioni bé. Per tant cal garantir un finançament suficient a les escoles concertades i alhora incrementar de forma clara les garanties de que aquest concert es faci complint tots els compromisos establerts. Augmentar la transparència i exigir un ple grau de corresponsabilitat social em sembla necessari però garantint alhora un finançament just i una equiparació salarial de professionals. Possiblement de les escoles concertades actuals caldrà que algunes caminin cap a un procés de convertir-se en privades perquè no poden garantir aquests principis i en canvi altres concertades s’hauran d’acostar molt més al model de titularitat pública.

Sé que és un debat difícil i no sé si hauré aportat alguna cosa. Personalment crec que és un debat que no està plantejat. Per una banda sota el criteri d’elecció de les famílies hi ha gent que defensa l’escola concertada el més àmplia possible i sota el criteri de necessitat d’educació pública altres plantegen avançar en la desaparició dels concerts. Però a part dels criteris ideològics del debat cal apostar per parlar-ne des de la realitat actual i sobretot saber construir possibles escenaris de futur. Suposo que en el moment actual és massa demanar que la gent valori diferent les escoles concertades en funció del seu model o que es valori la tasca professional de tots els docents. Però en un moment d’atac clar a l’educació a casa nostra és quan cal deixar les coses més clares i defensar models que permetin fer front als reptes que tenim pel davant. Les retallades acabaran afectant a unes i altres escoles i sobretot a les famílies. El debat és difícil, és cert, però fer reduccionisme és una estratègia massa arriscada en un moment tan delicat per l’educació a Catalunya.