dissabte, 14 d’abril de 2012

Banca ètica i coherència

En el meu darrer article parlava de les estafes bancàries. Fins fa poc teníem clar que les entitats bancàries tenien beneficis espectaculars i que ens xuclaven tant com podien. Ara però també ja sabem que no tan sols això, ara poden fer que molta gent hagi perdut els seus estalvis o bé no els pugui recuperar en molts anys. La fiabilitat de les entitats bancàries s’ha vist afectada. Possiblement aquest és el darrer motiu per tenir clar que val la pena fer una aposta per un model financer diferent. Jo he triat el projecte de Fiare, un model cooperatiu de banca ètica que inverteix els meus estalvis i els de persones, institucions i entitats en projectes viables d’economia social i solidària. Fins ara Fiare permetia sols invertir els estalvis i ser soci de l’entitat, ara ja ha començat el procés pel qual podrem optar a la majoria dels serveis que podem demanar a la banca tradicional. L’assemblea dels dies 29 i 30 d’abril de l’espai Fiare a Madrid serà un pas decisiu en aquest sentit.

Incorporar-me al procés cooperatiu de Fiare ha estat per a mi una de les decisions de les que em sento més content darrerament. Igual que fer-me soci d’una cooperativa de consum ecològic i responsable. Vivim moments molt difícils i davant de la situació actual podem fer bàsicament dues menes d’accions. Unes de resistència i protesta (la Vaga General va ser un magnífic exemple, manifestacions, difusió dels abusos ...) i altres mesures de construcció d’alternatives. I jo tinc ganes de formar part de les alternatives que es poden construir en l’àmbit polític, social i cultural. O formar part de les alternatives en el consum i en el model financer. I és evident que el projecte del que formo part no és l’únic en el model de banca ètica i alternativa, però si us ve de gust us convido a conèixer una mica més el seu funcionament a la web www.projectefiare.cat o bé al carrer Providència 20 de Barcelona. (A la fotografia un fet insòlit, poder votar sobre les decisions estratègiques d'una banca).

Vivim un moment en el que molta gent ens plantegem què financien els nostres diners o quin model econòmic volem per damunt de quina rendibilitat ens dóna un compte. Jo prefereixo no assenyalar tan sols als culpables de la nostra situació econòmica i social, jo prefereixo anar desvinculant-me d’ells, jo prefereixo anar construint alternatives. I jo ho faig de forma progressiva, tranquil·la, sense riscos però sense por. Canviar els meus hàbits de consum i la meva relació amb el món financer crec que va en aquesta línia. No em crec que no es pugui fer res, jo no em conformo.