dimecres, 15 de febrer de 2012

Sense Gas en sentit literal

Quan vaig publicar aquest article a Catalunya Press no tenia gas, ara per sort ja en tinc, però el missatge segueix vigent.



Escric aquest article quan fa ja fa 36 hores que no tinc servei de Gas Natural a casa meva, al Poblenou. Em costava concretar un article i crec que aprofitaré aquesta circumstància per fer algunes reflexions. Fugiré de les condicions personals, ja que jo m’he pogut espavilar de moment prou bé i tot i els inconvenients que estic passant no crec que la meva situació sigui comparable a la de gent gran, per exemple, que es troba sense cuina, ni aigua calenta ni calefacció en dies de fred com aquests; o persones amb criatures molt petites. Jo pateixo incomoditats però cal pensar en la gent que veu molt més afectada la seva vida normal.
D’entrada diré que no vull oblidar els 8 anys que vaig estar dins de l’estructura municipal. Vaig viure en primera línia l’esvoranc del Carmel o l’apagada de llum del Passeig Maragall. El Districte, com a administració més propera, vam rebre molt directament la pressió veïnal i vam mirar de resoldre tot allò que es podia fer. Vam assumir estar en primera línia fent allò que podíem, a vegades tan sols escoltant, a vegades resolent temes personals, si més no sent conscients de tot allò que estava passant. Ara em toca un problema com aquest tan sols com a veí, però no vull caure en la demagògia d’estripar-ho tot. És evident que al centre d’atenció instal·lat al Centre Cívic Can Felipa del Poblenou no tan sols hauria d’haver-hi informació de l’empresa Gas Natural (que sols diuen que no saben quan ho podran resoldre, lògicament) i personal d’emergències socials per atendre casos sensibles. Cal proximitat màxima en moments com aquest i jo hagués fet algunes coses diferent.
Però no en faré una batalla política d’aquest tema en contra del govern de CIU. L’avaria ja s’ha produït i el que em sembla més greu, sense tenir tota la informació ni ser un tècnic, és que es torna a posar en evidència la greu actitud de les empreses de subministrament de serveis a casa nostra. El manteniment de les xarxes és molt deficient, treballen al seu ritme al marge de tothom. I quan dic tothom parlo de les pròpies administracions que acaben rendint-se massa cops a les exigències d’aquestes empreses. Obren els carrers quan volen sense respectar els protocols establerts, no treuen els pals dels carrers, inverteixen molt poc en manteniment ... però no se’ls atura els peus. I un dia passa amb la llum i ara passa amb el gas, és igual. Vergonyós és escoltar com es van passant la culpa i al final l’avaria del gas és culpa de que entra aigua d’unes obres de la llum. Tinc la sensació que venem les excel·lències d’una ciutat i d’una societat però que alhora és feble. Sols es pot solucionar un problema com aquest perforant arreu del barri i amb terminis previstos de 3, 4 o 5 dies en alguns casos? I aquest és un exemple més d’una política que no hem sabut fer forta davant els interessos dels sectors econòmics.
I no ho dic ara perquè em sembli una manera d’erosionar a CIU. Després d’una visita d’obres a Horta-Guinardó, escrivia al meu blog el setembre de 2009: En general les obres estan anant dins dels terminis i s’estan executant força bé. Les queixes veïnals han estat en tots aquests casos puntuals i la finalització de totes aquestes actuacions i de moltes més que avui no hem visitat permetrà posar en valor l’espai públic dels nostres barris. Això sí, en molts casos una constant; les dificultats amb FECSA perquè duguin a terme la seva part. Les dificultats per treure els pals del carrer o completar de forma coordinada les seves actuacions és molt gran. I aquest és un repte important per a l’Ajuntament. Cal saber visualitzar la força municipal davant d’aquestes grans empreses. En primer lloc per garantir l’autoritat municipal i el bé comú davant la prepotència d’alguns i en segon lloc perquè a la gent del barri el que li interessa és que l’espai públic s’arregli i no vol entendre (i amb tota la raó) qui té la responsabilitat de cada detall.”
Avui segueixo pensant que tenim encara pendent aquest repte i que encara està més llunyà.