El proper diumenge 19 de febrer aniré a la manifestació de Barcelona. Ja he organitzat el cap de setmana tenint-ho en compte. Crec que és important anar-hi. I crec que ho és per molts motius. De fet dels que menys parlaré seran dels que estrictament serveixen per convocar-la. La reforma laboral em sembla molt agressiva en contra dels nostres drets però hi ha tanta gent que ho està explicant molt millor del que jo puc fer que em remeto als clàssics.
Les decisions que s’estan prenent per part dels diferents governs conservadors que patim (a Barcelona, Catalunya i Espanya), conjuntament amb la situació de crisi financera i econòmica estan suposant decisions irreversibles que ens fan retrocedir en molts anys de les nostres conquestes socials. En tots els àmbits veiem com anem perdent espais de drets socials, de cobertures en salut o educació, de paper del català, de dret de les dones a l’avortament ... la sensació és que no estem vivint una etapa de correcció conservadora sinó un moviment que va més enllà, que està generant una nova etapa a la nostra societat. Una etapa dura i que haurà de comptar amb la nostra oposició. Per tant diumenge expressaré també la meva oposició a aquest tsunami antisocial.
La famosa globalització no ha suposat en cap cas la millora de les condicions de vida per a tothom. L’onada conservadora internacional està suposant un enfortiment dels sectors poderosos. L’altre dia veient l’oposició ciutadana de Grècia a les mesures que es votaven al seu parlament, mirava de ser conscient que allò ja no és tan sols política internacional. Diumenge aniré a la manifestació també per llançar un missatge de que arreu d’Europa també som molta la gent que proposem una manera diferent de fer les coses, una manera diferent de construir la nostra vida. Sí Oriol Pujol, hi ha maneres alternatives de fer front a la situació actual, alternatives, això sí, que a tu no et convenen.
Diumenge aniré a la manifestació per expressar el meu suport a tota la gent que lluita per construir una alternativa. I per tant vull donar suport als sindicats, igual que dono suport a determinats partits polítics, entitats socials, ONG, assemblees socials i altres plataformes que estan contribuint a crear consciència crítica i a estar al costat dels que més pateixen la situació actual. Sense cofoismes i absurdes autocomplaences pe`ro alhora fent justícia al paper que tothom està jugant.
Podria donar moltes més raons per anar el dia 19 a la manifestació però deixeu-me que en digui una que pot semblar menor però no ho és. No m’agrada que juguin amb el llenguatge, que ens prenguin les paraules. La reforma laboral afavoreix moltes coses, però no la “flexibilitat”. Garantir les millors condicions perquè una sola part faci allò que vulgui no és flexibilitat, és autoritarisme. Hi haurà flexibilitat per formar-se els treballadors? Per accedir a horaris més flexibles? Per respondre a situacions personals difícils? Per enfortir els moviments sindicals? No em dóna la gana que segueixin parlant com els hi dóna la gana. Diumenge també lluitaré pel poder de les paraules, perquè flexibilitat és una paraula massa maca perquè se la quedin. Ens veiem a la mani?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada