dijous, 9 febrer de 2012

I Rubalcaba va seguir

Tenia molts dubtes sobre si havia de parlar de les eleccions per la secretaria general del PSOE. No formo part d’aquest partit i no conec gaire la seva dinàmica interna, però veient molts comentaris que s’han anat fent de gent que jo penso que encara en té menys idea, al final m’he animat. I a més ja que dissabte al migdia em va tenir pendent de les notícies sense poder fer la migdiada m’hi sento més legitimat.
En primer lloc fa una mica de pena veure el seguiment per les xarxes socials de l’elecció de Rubalcaba com a nou president. Per una banda tota la gent que no és del PSOE o el PSC amb dos missatges preparats, un per lamentar que sortís Rubalcaba i un lamentant que sortís Chacón. Potser és cert que de cara enfora tant Rubalcaba com Chacón representaven un continuisme, havent estat en tots dos casos ministres de Zapatero, però alguna cosa més es pot dir. I per altra banda els missatges de tota la gent del PSOE i PSC, especialment dels que han perdut, tancant files entorn de la unitat. Pocs missatges ens han aportat gaire cosa. Algun m’ha fet gràcia, com per exemple “Si Rubalcaba era la resposta, quina era la pregunta?” Evidentment el missatge que es dóna a la ciutadania és que de moment poc canvi hi ha.
Possiblement molts delegats i delegades tenien clar que aquest no havia de ser el relleu que reclamava bona part de l’electorat socialista. El partit ha de fer un important gir social, el PSOE ha d’iniciar una etapa amb noves formes de fer política, el PSOE ha de renovar-se. Però aquest procés no es podia evidenciar en l’elecció de la secretaria general. Aquest podia ser tan sols el congrés on s’iniciés un procés necessari però dur i difícil. I per fer aquest procés potser molta gent ha optat per una candidatura que d’entrada té més possibilitats de ser transitòria. Carme Chacón, per la gent que tenia més dubtes, arrossegava dues limitacions importants, la primera és que podia provocar major divisió interna i la segona que si arribava a la secretaria general s’hi quedaria per força temps, a part de ser una candidata que molta gent veia sense una base ideològica prou ferma al darrera. Ara hi ha molta gent que dins del partit començarà a treballar per fer el relleu necessari a nivell de persones i el gir d’esquerres en la seva política. Serà interessant veure com es van posicionant algunes persones que ara s’han mantingut en segona fila. Del que discrepo és que el resultat demostri quina poca força té el PSC dins del PSOE. En primer lloc perquè em sembla evident que Chacón no era una aposta del PSC i en segon lloc perquè en cas de que ho fos el resultat seria prou bo. Però a més, pel que crec, Chacón ha perdut alguns vots de delegats del PSC per la seva actitud sobre pacte fiscal i per no representar el que necessita el partit a Catalunya, vots que li haurien donat la Secretaria General, no oblidem que 22 vots no són 22 persones sinó 11 persones que haguessin canviat el seu vot.
Però vull acabar desitjant que el procés sigui molt positiu pel PSOE. No m’agrada la política que ha dut a terme el partit els darrers anys, crec que va utilitzar molta energia d’esquerres per donar força a les dretes. Però no podem plantejar canvis socials a casa nostra sense unes forces d’esquerres diverses però amb força. Si el PSOE i PSC no saben fer el gir necessari les forces que ens situem a la seva esquerra podrem créixer però difícilment garantirem polítiques progressistes. Però si s’entesten en no recuperar els valors d’esquerres i federalistes caldrà que molta gent faci el gir personal que el partit no és capaç de fer.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola chiquilin de las galtas gordas

Pere Nieto ha dit...

?