Èxit o fracàs escolar

El tema de l’èxit i el fracàs escolar l’he tractat altres vegades en els meus escrits, amb unes opinions que possiblement disten bastant de la majoria, però cap problema, a això ja hi estic acostumat. El fet que aquest sigui un tema tractat a El País avui i que el programa Mestres  de TV3 d’avui també es dediqui a aquest tema ha fet que m’animi a publicar alguna reflexió, abans de veure el programa, que sempre queda prou temps per parlar-ne després.

D’entrada hauríem de decidir que vol dir fracàs o èxit escolar. Al meu entendre podríem arribar a definir èxit escolar com “arribar a ser més feliç gràcies a l’escola”. Sí, ja sé que això queda molt “kumbaià” i pot semblar buit de contingut, però crec que tinc alguns elements per defensar-ho. Mirar d’avaluar l’èxit escolar sols a través de variables d’aprenentatge en les matèries instrumentals és reduir una barbaritat el paper de l’escola. Pensar que una escola aconsegueix un fracàs o un èxit sols a través d’unes proves objectives en llengua o matemàtiques sí que és simplisme. Posaré dos exemples radicalment oposats i fins i tot demagògics, però tenint en compte de moment sols criteris numèrics. Que un alumne amb unes condicions impressionants per a l’estudi, és a dir un alumne que podria acabar traient un 10, acabi la seva escolaritat amb un 8, és un èxit escolar? Que un alumne amb greus dificultats aconsegueixi enlloc d’un 2 un quatre és un fracàs escolar?

Però com deia això seria tan sols si comptés els aspectes d’avaluació formals. Però és que quan parlem d’èxit o fracàs escolar no hem de comptabilitzar aspectes com la socialització, la millora d ela capacitat d’empatia, l’adquisició de valors o d’habilitats socials, la capacitat per fer front als problemes ... Un alumne que després de passar per l’escola amb un expedient impecable és incapaç de relacionar-se amb la gent, és intolerant o no sap exterioritzar els seus sentiments és un èxit escolar? Jo crec que no. D’entrada quan tothom parla del paper de l’escola es demana als mestres que obrim portes, que motivem, que eduquem en els valors ... però en canvi s’avalua després a l’escola a partir de l’informe PISA. No podem caure en un romanticisme suïcida de pensar que en aquesta vida sols compta ser feliç, però crec que és important ser-ho i que molts dels elements que ens permetran sentir-nos realitzats a la nostra vida s’eduquen a l’escola però no es comptabilitzen en cap estudi.

Avaluar l’èxit o el fracàs sols a partir d’aprenentatges acadèmics pot condemnar a magnífiques escoles al descrèdit. Comptabilitzarem a l’hora de publicar els resultats d’una escola el punt de partida dels alumnes, la capacitat de l’entorn social de suport, els mitjans dels que disposa o les condicions econòmiques de les famílies? És absurd, és com si féssim una cursa de 1.500 metres barrejant a tothom (joves i vells, professionals i amateurs, persones sanes i persones malaltes) i valoréssim el resultat sense tenir en compte aquests condicionants. Hi ha escoles que aconseguirien resultats acadèmics discrets però que estarien fent una tasca social impagable i també al revés. Avaluar els centres sols des del punt de vista acadèmic i fer-ho sense tenir en compte cap condicionant és injust, absurd i immoral. Avaluar l’èxit i el fracàs escolar sols mirant com acabem a matemàtiques o llengua és pervers, reduccionista i perillós.

Sé que ningú comprarà la meva idea, però en el fons del que es tractaria és de preguntar a la gent quan té 40 o 50 anys si tot allò que va viure i aprendre a l’escola li ha permès ser més feliç a la vida i li ha servit per aportar més a la societat. Jo si hagués avaluat els meus resultats quan estudiava BUP seria un fracassat escolar, ara però, no tan sols miro les meves notes i sóc conscient de com em va marcar l’escola (a EGB en el meu cas), de tot allò que vaig aprendre, de tot allò que vaig compartir. I tot això ha estat fonamental per sentir-me avui útil i feliç, per haver desenvolupat un projecte de vida i per sentir-me una persona compromesa a la meva societat i en el meu entorn.

Moltes altres persones parlaran de la importància (que evidentment no nego) de tenir uns bons resultats acadèmics, de ser punters en resultats acadèmics o de fomentar l’excel·lència, però jo avui necessitava donar aquest contrapunt.