Educació i Política

Cada cop que es parla d’ensenyament i canvis en el sistema educatiu apareix el tòpic de que els polítics haurien de posar-se d’acord en un model educatiu que no vagi canviant en funció dels canvis polítics. Es reclama que l’escola quedi al marge dels canvis de govern i les “dèries” dels partits. Però això és possible o lògic? D’entrada sembla obvi dir que seria necessari però jo no ho veig tan clar, tinc dubtes i són els que vull expressar.

L’educació hauria de ser una part fonamental del projecte social de qualsevol país. Hauria de ser una de les peces claus per construir el futur. I per tant pocs àmbits són tan ideològics com aquest. La política, ben entesa, suposa oferir models socials i fer propostes de com construir aquests models. I per oferir una proposta de societat de futur l’educació passa a ser fonamental. No dic que el model educatiu s’hagi de decidir en àmbits estrictament polítics, però quan parlem del paper de la llengua catalana a l’escola, de si ha d’haver-hi religió als nostres centres educatius, de quin model de formació professional oferim o de quin model de suport a les escoles amb més dificultats no parlem tan sols d’ensenyament, o de quina relació s’estableix entre escola pública i escola concertada, parlem de política. No és el mateix proposar un model d’escola que prioritzi la igualtat d’oportunitats que un model que aposti per l’aposta per l’excel·lència. Algú dirà que això no és incompatible, possiblement, però parlo de posar accents.

Per tant a l’hora de fer un gran pacte polític i social per l’educació hem d’acceptar que sempre hi haurà coses que no podrem tancar. Es pot impulsar un pacte majoritari. És cert que en aquest cas estaria més a prop del que proposaria majoritàriament la comunitat educativa que la majoria parlamentària, però no vull ignorar que pocs temes de la nostra societat són tan sensibles a la política com aquest. Són temps de baixa credibilitat en el sistema polític però precisament per això cal posar en valor allò que en essència és política.