Cultura de l'esforç?

Aquesta setmana volia parlar d’un tema que té més  a veure amb l’educació que amb la política, o potser no. Es tracta del famós tòpic de la necessitat d’estimular la cultura de l’esforç a l’escola. Cada cop que es parla de les mancances del sistema educatiu o de com veiem les noves generacions apareix de forma invariable el comentari que els joves d’avui dia no s’eduquen en la cultura de l’esforç i cal estimular-la. Però realment és tan necessària la cultura de l’esforç?

En abstracte és evident que no. Jo sempre he fugit d’aquest tòpic de que cal formar persones abnegades amb capacitats etèries. Cal tenir capacitat d’esforçar-se quan és necessari i no tinc clar si això es pot educar d’una manera tan senzilla. Forçar als alumnes a “apretar” més i més per aprendre aquest valor no tinc clar que sigui una bona proposta. Proposar a algú que s’esforci més sols pel fet d’educar-lo en aquesta capacitat pot ser simplement una manera de cremar-lo. Cal educar en la capacitat de ser conscient de les teves pròpies limitacions, de les teves capacitats i de saber allò que vols aconseguir. Fruit d’això hauràs de veure tot el que necessites per tenir una vida coherent amb aquests objectius i l’esforç serà un element més o menys necessari per aconseguir-ho.

Permeteu-me que posi un símil esportiu. Crec que és bo estimular la bona forma física. Però no en sí mateixa. Una bona forma física és sinònim de bona salut, una bona forma física et dóna seguretat, una bona forma física et permet fer moltes més activitats. Per tant cal educar que per poder fer tot això cal cuidar-se. Igual que cal explicar que per aconseguir els nostres reptes podem necessitar un esforç, a vegades molt gran. Igual que necessitarem constància, empatia, seguretat en nosaltres mateixos, una bona socialització ... I a més no tothom necessitarà la mateixa capacitat d’esforç per sortir-se’n. Segur que la cultura de l’esforç té aspectes positius, però com moltes d’altres coses. L’esforç, en sí, em recorda el mite cristià de la penitència, hem vingut a aquest món a patir. Si no patim, si no ens esforcem ... les coses no es poden valorar. Segur que es pot fomentar la cultura de l’esforç, però no tinc clar com es fa per aconseguir-ho.