dimarts, 31 de gener del 2012

Valoració ràpida de Mestres


Acabo de veure el programa Mestres a TV3 i volia fer algunes reflexions així, molt desordenadament, però sense deixar-me portar gaire per altres opinions. D’entrada dir que és un programa emotiu i ben fet. TV3 té un format que li funciona i que el fa amb qualitat, sens dubte. També val a dir que el programa té un objectiu de posar en valor la tasca dels Mestres i això sens dubte s’ha de tenir en compte quan es parla d’una feina que sovint no ha estat prou valorada. Existeix una gran distancia entre el tòpic de que els Mestres som una peça clau de la societat i en com aquesta mateixa societat afronta la formació del professorat, les seves condicions laborals o el respecte en la relació diària.

Però lògicament parlaré de les mancances que he vist en aquest primer capítol, acceptant que aquest programa forma part d’una sèrie i que per tant hi poden anar sortint moltes altres coses. El primer que no m’ha agradat és que he vist que tot el professorat ha parlat des del criteri de la vocació i la motivació. Hi ha molts mestres a Catalunya que cada dia tenen un greu problema per entrar a fer classes. Parlar d’això no és menystenir la professió. Ningú ha parlat que hi ha classes que poden arribar a ser molt i molt complicades. No tan sols coneixem alumnes que al cap dels anys ens venen a donar les gràcies, també coneixem alumnes que sabem que no els vam saber ajudar o que fins i tot els vam ensorrar una mica més. En una piulada que he fet he posat que al final si parlem tant de la passió per la nostra feina potser algú decidirà que no cal pagar-nos. Al costat de la passió per la feina hem de posar la professionalitat. Som gent que treballem en un àmbit molt sensible i que ni tenim totes les eines necessàries per fer la nostra feina, ni tenim unes condicions laborals equiparables a la nostra responsabilitat. El perfil de mestres ha estat força limitat a persones que disfruten de la seva feina i està molt bé, però crec que això ja és el que molta gent sap, cal donar altres visions.

Suposo que en propers programes es parlarà més de la secundària, o parlarem més de la formació del professorat o de la relació de les famílies amb les escoles. Suposo que es parlarà de com es fa el procés de matriculació o de la manca de recursos necessaris en una feina com aquesta com podria ser les excedències o altres fórmules. També caldrà escoltar com un mal mestre també pot marcar una vida. Espero que el programa vagi obrint un ventall de realitats. La que avui hem vist de grans professionals motivats és certa, no ho dubteu, però la realitat docent és molt més complexa. En seguirem parlant.

1 comentari:

Rubén Casellas ha dit...

Molt bona reflexió. Espero que en propers programes surtin nens i nenes reals (perquè cap parlava en castellà, xinès, àrab?,...) escoles reals sense pressupost i mestres reals, cremats emprenyats per tants canvis en el sistema educatiu. A veure com és el segon programa.