Massa canalles

Si haurem d’acabar l’any escollint el “canalla” de l’any 2012 crec que tindrem greus dificultats. El primer mes de l’any està resultant especialment actiu per veure quanta gent hi aspira i a més en camps tan diferenciats. Si no fos perquè és molt greu i ens afecta a les nostres vides ens ho podríem prendre a guasa, però és molt dur.

Però és que a més hi ha candidats en àmbits molt diferents. A nivell polític no falten candidats. Però crec que en aquests moments val la pena destacar a Francisco Camps. Es difícil trobar un prototipus de “canalla” com ell. El judici de la trama Gurtel està posant en evidència tota la seva actuació com a President de València i ell es permet el joc (o el deliri) de llegir la història de Job durant el judici.

Però també hi ha candidat a “canalla” dins la reialesa. Cada cop hi ha més evidències de les activitats delictives d’Iñaki Urdangarín i cada cop més evidències de la complicitat de la resta de la família, ja veurem si participació activa o encobriment. El gran debat és si pagarà pels seus “presumptes” delictes. Jo aposto a que sí, crec que algú decidirà que es millor fer un fort tallafocs que cremar-se tots plegats.

I en el món de l’esport no deixem de sorprendre’ns amb la capacitat del Reial Madrid i del FC Barcelona per evidenciar models diferents de fer les coses. El jugador merengue Pepe ha fet mèrits més que suficients per ser nomenat “canalla” de l’any ja al mes de gener per la seva agressió a Messi, una agressió plenament coherent amb la seva carrera esportiva (esportiva?)

El quart candidat és de l’àmbit econòmic i té caràcter col·lectiu. Es tractaria de les agències de qualificació. En aquest cas podrien formar part de “canalles anònims” perquè la seva gran virtut és decidir com enfonsar les nostres vides sense sortir esquitxats.

I finalment deixeu-me destacar com a “canalla” de l’any al capità del creuer “Costa Concordia”. En aquest cas les víctimes són més visibles i el seu sainet de com va abandonar el vaixell sense dirigir les tasques de salvament passarà a la història dels “canalles”.

Però acabo fent una darrera reflexió, potser una mica demagògica. El capità del vaixell segur que acabarà pagant pels seus pecats i no tindrà cap reconeixement, al revés rebrà (si es demostra el que va fer merescudament) tots els pals. Pepe evidencia sobretot l mal funcionament dels organismes esportius incapaços d’actuar d’ofici, però sols és futbol. Però en els altres casos el premi “canalla” serà tan sols una anècdota. El PP té 3 presidents autonòmics jutjats però ha guanyat per majoria absoluta, Urdangarín pot acabar malament però la monarquia no tremolarà i les agències de qualificació seguiran decidint des de la impunitat i l’anonimat. És trist, però segur que al llarg del 2012 trobarem més motius per mirar les coses també amb optimisme.