Acabo de conèixer la mort de Romuald Grané, dirigent històric del PSUC i sobretot, a nivell personal, un mestre i referent polític. Va néixer a Artés l’any 1923 i ben aviat es va traslladar a Barcelona, on sobretot va ser actiu a Sant Martí. La seva trajectòria va estar molt vinculada a les JSUC i posteriorment al PSUC. Va tenir un paper destacat en la relació entre el partit i la Model i va ser empresonat per la seva militància. Posteriorment va seguir el seu treball polític a ICV durant tota la seva vida. Els darrers anys va viure i militar a Mataró on vivia en una residència a la que hi va anar davant la malaltia de la seva dona, la Flora que ara ja fa uns anys va morir d’Alzheimer. El seu pas per la residència però va ser també un exemple de compromís i dinamització social i cultural.
Però com deia jo vaig tenir el plaer de conèixer al Romuald a l’agrupació de Sant Martí. Sempre fidel als seus principis i sempre discret. De fet al principi no vaig saber que en Romuald era un autèntic històric (no tan sols pels anys de militància sinó per tot el que havia aportat). Era una persona clara, senzilla, que sabia dir les coses, posar en valor a les altres persones i que evitava sempre que podia les confrontacions. A vegades el seu pragmatisme era aclaparador, però tants anys de militància activa i de desfetes li donaven una visió clarivident de moltes coses. Per a la gent més jove que ens incorporàvem a ICV de Sant Martí era tot un referent, sempre actiu, sempre posant a punt el local amb els seus invents i les seves manualitats.
Però també vull recordar d’en Romuald Grané la seva visió de la malaltia i de la mort. Per primer cop vaig conèixer postures clares en relació al dret a la mort. Les converses amb el Romuald a la residència o aprofitant actes d’ICV sempre posaven aquesta visió serena sobre com afrontar la mort. A la fotografia m’estava dedicant el seu llibre, un relat molt colpidor sobre aquest procés “Una reflexió sobre la darrera fase”. No era una persona especial amiga de formar part de direccions o de llistes electorals, però a vegades aquesta és la gent que ha construït més a fons la història de les esquerres del nostre país. Darrerament alguns referents meus han mort, però seria injust sinó digués que en Romuald ha estat el meu principal mirall per mirar d’entendre la política. I per això no he volgut deixar de fer aquestes quatre línies en record seu tan bon punt he conegut la notícia. De fet en dies com avui és quan lamento no saber transmetre amb paraules tot allò que voldria explicar.
2 comentaris:
Homes com el Romuald son els imprescindibles. La seva vida i la seva mort son un exemple per als que ja estem en aquesta darrera fase.
Eduard
Realment en Romuald Grané era, i és, un referent important per a tota la nostra generació i per a tota l'esquerra. Home valent, discret, honest, lleial i amb les idees sempre molt clares. Recordo les discussions amb ell sobre les residències mixtes, concepte que defensa en el seu llibre, en sopars d'ICV- Sant Martí i en el retorn amb cotxe cap a la residència de Mataró. Recordo la seva afectuositat sincera i les seves abraçades cada vegada que ens veiem i recordo que la última abraçada rebuda seva va ser fa pocs dies per facebook després d'haver acceptat la seva petició d'amistat, que modern!, em vaig dir, sempre tant actiu i tant al dia! No sabia que dins de poc deixaria la seva activitat definitivament per descansar sempre més.
-Sento la teva pèrdua Romuald, amb tu perdem un altre trosset de la nostra història però continuaràs amb nosaltres i molta gent et recordarem i t'admirarem sempre.
Publica un comentari a l'entrada