dilluns, 2 de gener de 2012

Desconfiança política


Un dels aspectes que més surten reflectits en les enquestes d’opinió és la desconfiança en els polítics per part de la gent. El desprestigi de tota la gent que es dedica a la política és prou evident i sempre s’exigeix que els partits en prenguin bona nota. Cada nit electoral la consigna de “hem entès el missatge” és habitual, tal com ho és l’objectiu de tornar a connectar amb la societat que s’escolta sempre que hi ha congressos o discursos destacats. Però la veritat és que sembla que poques coses canvïin. Quin és el motiu que fa que no es faci efectiu aquest canvi? O és que potser no ha de canviar tant la cosa? Hi ha molts motius per explicar-ho però aquí sols citaré tres elements que per a mi són importants.

En primer lloc crec que la política és una estructura que disposa d’un notable poder, menys del que tocaria, però encara suficient. És evident que els poders financers i especulatius dominen en gran part l’escena política i per tant no acceptaran que es prodeixin ensurts en aquest sentit. Mantenir un sistema polític de baixa intensitat, amb una gran capacitat d’intervenció directa és un dels seus objectius. Quan hi ha riscos de poc control es posen directament a la direcció política com els casos de Gràcia i Itàlia o el cas del ministre d’economia espanyol. Per tant hi ha massa interessos en que la política no faci un canvi significatiu.

En segon lloc els partits polítics, com totes les entitats, tenen una gran capacitat d’anquilosament. Unes més que altres, sens dubte, però sempre he desconfiat de la gent que considera que els partits són objectius en sí mateix. Sembla que l’objectiu sigui tenir estructures fortes i cohesionades en els partits i no fer polítiques determinades. Hi ha massa gent que ha fet de la vida política la seva forma de vida en el sentit laboral o en el sentit social. Aquesta gent sovint bloqueja els possibles canvis. No estic dient que hagi d’existir gent dedicada a la política de forma professional ni que no valori la gent “de partit” que fa una feina imprescindible, però no poden ser la única gent que sigui protagonista.

I en tercer lloc està la gent del carrer. No podem acceptar que veiem que la política no va com ens agradaria, entendre que la política és fonamental a les nostres vides i renunciar a fer-hi res. Si els partits no canvien també és perquè no hi ha prou gent nova que decideixi que han de canviar. És cert que les estructures de direcció de la majoria dels partits amb representació són molt tancades, però des de les agrupacions no seria tan difícil fer un canvi en els partits. Per tant, malgrat totes les dificultats, si els partits no canvien és perquè no volem.