dilluns, 12 de desembre de 2011

El seu Congrés m'interessa



El proper cap de setmana el PSC celebra un Congrés que sens dubte serà de gran interès polític. Poques vegades s’havia vist un procés congressual tan obert com aquest. Tot indica que Pere Navarro serà el nou Primer Secretari, però queden obertes moltes incògnites personals (quin paper hi jugarà Àngel Ros, Joan Ignasi Elena o altres líders com Miquel Iceta o José Zaragoza) i també moltes incògnites de com el PSC canviarà el seu discurs i la seva manera de fer per tal d’afrontar aquesta nova etapa. D’entrada dir que desitjo que el PSC surti enfortit d’aquest congrés. No ho dic com un pur formulisme o amb cinisme, crec que és necessària una sortida del PSC en positiu i cap a l’esquerra.

Algú podria pensar que un debilitament del PSC afavoreix un major espai de creixement per ICV-EUiA. Però jo no estic en política per repartir-me escons, sinó per transformar la societat i per fer un gir d’esquerres a Catalunya cal tenir en compte allò que han d’aportar un PSC d’esquerres, una ERC d’esquerres, una ICV-EUiA que crec que ha sabut estar darrerament al seu lloc. I a tot això li cal sumar molts altres moviments polítics i socials que vulguin fer avançar la societat i persones de tota procedència. Aturar, per exemple, el greu gir que estan duent a terme serveis públics tan fonamentals com la sanitat, l’educació o els serveis socials passa per enfortir el moviment del 15-M, passa per consolidar ICV-EUiA com un referent de l’esquerra verda, passa perquè ERC no oblidi el valor de cap de les seves sigles i també passa pel congrés del PSC del proper cap de setmana.

Les esquerres, en la seva globalitat i diversitat, hem de generar en la societat catalana la confiança en que existeixen alternatives a la deriva conservadora o ultraconservadora de l’actual Govern. I per fer això cal molta feina, canviar coses de com funcionen el partits, augmentar la transparència, estar molt atents a què diu la societat ... I és cert que després haurem de treballar per evidenciar quin és l’accent de cada un dels partits que ens presentem a les eleccions, però cal donar un missatge clar a la societat de que és possible fer les coses d’una altra manera. I evidenciar això i posar en valor les polítiques d’esquerres no vol dir fer cua a la porta de CIU per pactar uns pressupostos. Potser és cert que hem caigut massa en una competitivitat per repartir-nos els vots d’esquerres enlloc d’aconseguir augmentar el nombre de gent d’esquerres que va a votar. Per tant haurem de pensar quines estratègies fem servir per canviar la tendència. Ens hi juguem massa com per no reaccionar.
Espero per tant que el congrés del PSC vagi en aquesta línia. El debilitament progressiu de la força electoral del PSC sols ens allunya de les alternatives. El proper cap de setmana cal que no tan sols trobin un relleu a Jose Montilla, sinó que sobretot cal que trobin maneres d’arribar al seu electorat desencantat. I crec, modestament, que això sols pot passar per un gir a l’esquerra, per afrontar els nous reptes amb valors de sempre. Com és evident haurem de seguir atentament aquest debat.