dimarts, 13 de desembre de 2011

15 anys revista Poblenou



Ahir dilluns 12 de desembre vaig assistir al casal de Barri del Poblenou a l’acte commemoratiu del 15è aniversari de la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i que porta el nom del barri. L’acte també servia per presentar un nou disseny de la revista coincidint amb la sortida al carrer de la revista de desembre Poblenou número 69, tot i que com es va indicar això era una pura coincidència. L’acte va comptar amb la intervenció de la periodista i veïna del barri, Maria Favà, Xavier Pegenaute, president de l’AVV Poblenou i Salva Clarós en representació del Consell de Redacció. 

Maria Favà va posar en valor allò que va voler anomenar la “premsa pobre” és a dir el conjunt de publicacions que sense recursos importants ofereixen un servei imprescindible per entendre la ciutat. I és cert. Seria possible conèixer què està passant al Poblenou aquests darrers anys de profundes transformacions sense la revista? La veritat és que seria difícil. Per una banda la premsa consolidada no tracta de forma regular temes de la ciutat en profunditat i les institucions no ofereixen espais d’informació sobre l’actualitat dels barris i com a molt opten per la propaganda de forma habitual. Davant d’això publicacions que vulguin recollir la realitat més propera a la ciutadania són necessàries, tot i que en general viuen una crisi important. En aquest sentit la revista Poblenou és una de les il·lustres supervivents. D’aquí a uns anys, per exemple, seria difícil entendre que va ser el projecte d’Apropem-nos (un programa d’acolliment modèlic que es fa al barri) o quina importància dóna el nostre barri al tema del patrimoni industrial. La supervivència de la revista és necessària per la salut democràtica de la nostra ciutat. La revista no ens presenta la “veritat” però sí que ens presenta una versió necessària de com veu el moviment associatiu la realitat.

Hi ha dues coses que voldria destacar. Per una banda l’esforç de l’AVV i del Consell de Redacció per tirar endavant una nova etapa renovada a la revista. La decisió de fugir del butlletí i apostar per una revista és un gran encert. L’AVV podria canviar el format i optar per una aposta més interna si el nostre barri tingués hores d’ara altres mitjans que complissin aquest espai. Però davant de la manca d’espais d’informació i debat la decisió d’obrir la revista al barri i d’anar molt més enllà dels socis de l’entitat és una aposta que jo personalment valoro. I aquesta obertura suposa que nova gent participi de la revista, que es tractin temes molt diversos i que per tant la realitat del barri estigui més representada.

En segon lloc m’ha semblat observar a les darreres publicacions un esforç important per presentar un barri plural i no tan sols per recollir protestes i reivindicacions. En aquest tema sempre he defensat que el moviment associatiu ha de fer un canvi de xip i plantejar la necessitat de saber posar en l’activitat de les AVV les crítiques però també les felicitacions. No té sentit plantejar la crítica perquè acabem donant una imatge pessimista i derrotista que desanima a la gent. El Poblenou, per exemple, és un barri que m’encanta per viure, tot i que evidentment tenim moltes coses a corregir. Però crec que una entitat ha de donar pautes per analitzar el nostre entorn i no tan sols per lamentar les mancances. I per tant al costat de crítiques a la greu situació que viu el projecte Apropem-nos que abans citava o denúncia sobre la decisió de CIU de tornar a permetre l’aparcament de motos a la vorera del barri hi ha un article molt interessant sobre els espais interiors d’illa al barri, una entrevista amb la Colla del Drac o reportatges culturals sobre Gonçal Sobrer i Concha Vidal. La vida del Poblenou és un cúmul de situacions i m’agrada que la revista en reculli bona part.

Bé però poc sentit tindria aquest article si no coneixeu la revista. I per tant us convido a llegir-la, recollint-la a alguns dels punts de distribució del barri o a llegir-la per Internet a la web de l’AVV. Tot i que de moment encara no he vist l’enllaç a la darrera revista, sí que us convido a visitar l’enllaç a Poblenou.