Però quan parlen d’austeritat parlen de pujar el transport públic, de reduir l’escola bressol pública o de baixar salaris. Perquè precisament el que hem de plantejar és que el nostre model d’austeritat va més en el sentit del decreixement. Perquè la pitjor trampa de totes és que ens facin veure que aquestes són mesures necessàries per recuperar el creixement i tornar a la situació anterior. Ens demanen un esforç temporal per poder recuperar la situació anterior. Però sabem que és fals. És insostenible el model que teníem i per tant hem d’aprofitar la situació actual per plantejar un nou model que ens permeti viure amb austeritat real, és a dir prioritzant allò que és essencial per la cohesió social i per un model que afavoreixi que tothom pugui viure el seu model de vida. Jo accepto el principi d’austeritat, però partint per exemple d’una sanitat pública que doni resposta real a totes les necessitats. I per garantir això tampoc podem quedar-nos tan sols en aquella austeritat d’aparador que representa parlar sols de cotxes oficials, càterings i propaganda.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Això no és austeritat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada