diumenge, 9 d’octubre de 2011

No m'agraden els deures




No m’agraden els deures. Ho plantejo més des del punt de vista personal i com a pare que no pas des del punt de vista professional, però crec que amb el tema deures estem anant massa enllà. Com tot a la vida res és absolut i per tant no vull dir que els alumnes no puguin fer cap feina acadèmica a casa, de fet hi ha feines que tenen més sentit fer-se fora de l’escola i a vegades pot ser la única manera de garantir acabar feines sense aturar el ritme normal del curs. Vull aprofitar per recomanar-vos, tal com ja vaig fer fa més d’un any, el llibre de Lluís Vallvé “ha de ploure cap amunt”, una magnífica i apassionant visió sobre l’ensenyament que ens permet reflexionar sobre molts aspectes de l’educació i de la vida.

No m’agraden els deures perquè suposen una càrrega de temps que no afavoreix als nostres fills i filles. La majoria de nois i noies fan activitats extraescolars de tota mena, que crec que poden ser de molt interès. Això significa que a més de les hores que tenen classe a l’escola, sis diàries a la concertada, hem de sumar una o dues hores d’activitats extraescolars, fet que ja representa una jornada laboral. Cal sumar-hi més temps? Aquest temps que els nens i nenes dediquen als deures escolars pot suposar un ritme de treball excessiu.
No m’agraden els deures perquè creen diferències importants entre els alumnes. No és el mateix fer els deures a casa de català, per exemple, amb una família amb estudis superiors que amb una família que acaba d’arribar a Catalunya. La tendència ha de ser a que l’escola faci el possible perquè tothom treballi amb les mateixes possibilitats i segons quins deures poden suposar diferències importants de recursos en funció de la família de l’alumne.

No m’agraden els deures perquè poden acabar traient valor a allò que es fa l’aula. No crec que sigui positiu que un alumne sàpiga que si no acaba la feina a la classe ja l’acabarà a casa. Ho entenc com un recurs puntual però no com un hàbit.

Que no m’agradin els deures no vol dir que no cregui que no s’hagin de compartir aspectes de l’aprenentatge dels nois i noies amb la família. Al revés. És fonamental recuperar la capacitat d’estar amb els nostres fills i filles per ensenyar-los a anar en bicicleta, per a anar a festes populars, per aprendre a comprar, per valorar una bona conversa, per veure cinema junts, per buscar bolets per la muntanya o per saber com es renten els plats. Tot això són deures. I evidentment també ho són el seguiment de la feina de l’escola, veure com van les diverses assignatures i posar en valor tot allò que fan els nostres fills i filles a l’aula.

I permeteu-me que acabi aquest article comentant que habitualment som els pares i mares qui exigim molta pressió amb els deures. En molts casos perquè s’ha estès la idea de la competitivitat i una cultura de l’esforç que jo no comparteixo. Moltes famílies esperen que els seus fills i filles ja amb 8 o 9 anys tinguin com a principal valor en l’educació el treball i l’esforç. Moltes famílies creuen que el futur dels seus fills està en un treball constant. Pensant això s’obliden de molts temes que són per a mi més fonamentals (però d’això ja en parlaré altres dies). I també hi ha moltes famílies que ja els hi va bé omplir el temps lliure dels seus fills amb deures, així no han de ser tan actius. No vull semblar dogmàtic i per tant accepto que hi haurà valors positius darrera el fet dels deures, sobretot darrera de determinats formats de deures, i també admeto que el treball és un valor. Però sincerament crec que cal reformular aquest tema.

4 comentaris:

jordi sp ha dit...

A mi tampoc no m'agraden els deures, em vaig mentalitzant per a quan la meva li toqui, però ara t'explicare una feta des de dins de l'escola.

A la de la meva filla, pública i de titular el departament, com han tret la 6ª hora, la Sra. Directora ha proposat a l'AMPA(=conjunt de pares amateurs a qui se'ls encoloma la gestió d'una empresa que ofereix aquells serveis que el propietari del centre no vol fer) i, sibilinament diu que, degut a les retallades, home!, el alumnes han de fer lectura mitja hora abans de tornar a classe (ella surt durant 1 hora a prendre cafè i no duu cap llibre). Quan se li proposa activitats d'anglès, etc. en el Consell escolar diu que no, que és un tema curricular però llegir és un plaer el qual hem de fer si no volem oposició a altres coses. Jo he protestat, crec que l'estona després de dinar és per a esbargir-se o fer activitats que no els faci pensar massa. Ja veus, en aquest aspecte no posen deures per a fora. Els han de fer a dins...

Nil Martín ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nil Martín ha dit...

Completament d'acord, Pere!
I jo ho dic des del punt de vista d'alumne! Que també se'ns podria demanar opinió!

Pere Nieto ha dit...

Jordi, el cas que expliques és exemple de moltes més coses, una mica fortes la veritat, però content de coincidir en el fet que no podem plantejar sols temps de treball per als nostres fills i filles.

Nil, gràcies per opinar, ja saps que t'escolto amb ganes i si vols ampliar els teus comentaris aquí tindràs un lloc on fer-ho.