Discursos no polítics

No teniu la sensació que l’actualitat ens desborda? Les notícies es succeeixen amb molt poc temps per valorar-les i analitzar-les. Ja pot ser la situació econòmica, la prima de risc, la sentència a Otegi, la política d’immersió, les retallades sanitàries ... i davant d’això no sabem com respondre. El moviment del 15M o indignats ha sabut canalitzar una bona part de gent descontenta en moments puntuals, però en canvi la gent que als barris ha seguit amb un treball constant ha baixat molt i a més no han acabat de saber trobar un espai encara consolidat. Sens dubte no és un moviment mort, al contrari, haurà de saber trobar el seu futur, però també està clar que encara no ha sabut fer passes decisives per teixir alternatives. Els partits polítics tampoc hem sabut donar una alternativa clara. Cara al 20 de novembre sembla bastant incontestable el triomf del PP i molta gent descontenta no sap si anar a votar i, en cas de fer-ho, per qui votar, sobretot a Espanya on la presentació de candidatures de IU i Equo pot suposar una major confusió. Els darrers resultats electorals a Alemanya amb un vot molt important per al partit Pirata no crec que es concretin aquí a les eleccions generals, però tampoc es pot descartar un augment destacat d’aquestes formacions.

I davant d’això apareixen discursos de la necessitat d’anar plegats com a país, de que junts som imparables, de que ens hem de llevar molt aviat, de que cal recuperar l’esperit de la transició ... em refereixo evidentment a discursos com el Pep Guardiola rebent la medalla del Parlament o el pregó de les Festes de la Mercè de Joaquim Maria Puyal. Com us podeu imaginar no seré jo qui posi en dubte les seves paraules, però sí que crec que el que plantegen no aporta gaire però acontenta a molta gent. Les seves reflexions poden ajudar, però la inconcreció no m’agrada. Anar tots junts i treballar de forma generosa i forta vol dir aturar entre tots les retallades socials que es fan darrera la crisi econòmica o vol dir anar tots junts a Madrid a reclamar un millor finançament sense tenir en compte les retallades a casa nostra? Treballar plegats vol dir acceptar que la crisi econòmica no ha de suposar un canvi radical en el model econòmic?

Sovint he escoltat aquest discurs. “Cal que els polítics deixin enrere les seves discrepàncies i es posin a treballar junts pel país”. Per quin país? Per quin model de societat? Si jo he entrat en política és precisament per defensar un model de societat, una forma de construir el futur. No he entrat en política per “treballar plegats” tot i que ho faig sempre i aquesta és una de les virtuts que més gent ha destacat de mi quan he ocupat càrrecs en política. Però la complicitat en el treball no és el meu objectiu, sinó una de les formes de treball. I a vegades tinc la sensació que darrera de determinats discursos hi ha massa vaguetat. I el que necessitem ara mateix en una època d’incerteses és precisament les cartes sobre la taula. PP i CIU han deixat clar quina és la seva prioritat de societat. ERC ha deixat clara que ara mateix la seva prioritat gairebé exclusiva és el front independentista. El PSC no ha deixat clar res i aquest serà un pes que haurà d’arrossegar durant molt temps. Ens toca a les esquerres alternatives i en concret a ICV i espero que a ICV-EUiA de forma molt especial, defensar a casa nostra uns valors clars i diàfans. Defensar-los amb la humilitat de saber que hem comès errors, però amb l’orgull de saber que comptem amb la gent que sempre ha defensat una manera d’entendre la societat i la política.