diumenge, 4 de setembre del 2011

Treballo a una concertada


Una de les coses que ha sorprès a més gent que em coneix de fa poc quan he dit que tornava a l’ensenyament, és que ho faci a una escola concertada, l’escola Gravi, concretament una Cooperativa de Treball. El primer motiu és clar i obvi, no m’he presentat mai a oposicions i possiblement ja no ho faci. Quan vaig acabar Magisteri, amb una actitud clarament vocacional, la veritat és que no em vaig sentir motivat. La carrera em va decebre molt, tenia la sensació que l’ensenyament no es valorava i a més tenia ganes de fer altres projectes que m’interessaven. Així és com vaig fer diferents feines molt interessants que em van permetre viure, per exemple, en primera persona el naixement del que va ser Joves amb Iniciativa. Precisament va ser en aquesta darrera etapa de política professional, bé en aquest cas semi-professional perquè les condicions laborals eren massa precàries, vaig decidir que no podia plantejar-me una vida professional vinculada estrictament a la política i va ser quan vaig decidir començar a moure’m per tornar a l’ensenyament, on fins llavors havia fet feines de substitució. Casualitats de la vida a través de la meva amiga Eva em va arribar l’oportunitat de fer una substitució a l’escola Gravi, aproximadament de dos mesos. Quan va acabar aquest període l’escola em va plantejar la possibilitat de seguir i jo no m’ho vaig pensar dues vegades, m’havia agradat molt l’estil de l’escola i em sentia molt còmode. En aquells moments l’escola era una cooperativa de pares i mares.
Posteriorment es va fer el traspàs de cooperativa de consum a cooperativa de treball i vaig anar implicant-me a poc a poc, convertint-me també en President de la Cooperativa. I la meva implicació també em va fer participar, durant poc temps, del secretariat de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya. Per tant si dic tot això és perquè per a mi el projecte de Gravi ha estat còmode tant a nivell de projecte pedagògic com de projecte cooperatiu. Algú pot pensar que això em pot suposar problemes de consciència amb la meva militància i la seva aposta única per l’escola pública. He de confessar que no ha estat així. La meva feina com a mestre i la de l’equip de l’escola és amb vocació pública i possiblement això no és majoritari entre totes les escoles concertades. Sí que ho és entre la majoria del professorat, no confonguem, però molts titulars d’escoles concertades segur que no ho veuen igual. Per a mi el cooperativisme és una forma vàlida en qualsevol camp, en el del consum i en el del treball i dins del treball valoro les cooperatives que tenen tallers, botigues o escoles. Els valors cooperatius són globalment positius.
El que sí que és cert és que caldrà canviar moltes coses a l’ensenyament i no sembla que ara per ara els canvis vagin en la línia que a mi m’agradaria. Cal fer una aposta per replantejar tot el model d’escoles sostingudes amb fons públics, per evitar l’enriquiment o el posicionament preferent de determinades escoles concertades però també cal garantir que l’escola pública ho sigui sempre fins a les últimes conseqüències, i això a vegades comença a fallar. Jo no tinc cap inconvenient en debatre d’aquest tema, ho agrairé, sobretot sense tòpics imposats i amb l’objectiu clar que l’ensenyament públic a Catalunya sigui de qualitat i per a tothom.

2 comentaris:

Cesc ha dit...

Es pot posar m'agrada en un bloc? Doncs com al facebook (+1). Molta sort!

joan ha dit...

Jo també treballo a una concertada, i encara que es religiosa, trobo més proximitat amb l'escola pública del barri que amb altres concertades.
Cal acostar l'escola a la família i la família cal que estimi l'escola