Pensant en Horta-Guinardó

Quan el mes de juny, després d’haver perdut les eleccions i per tant tenir clar que no podria continuar com a Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó, vaig decidir reincorporar-me a l’ensenyament i tornar a la plaça que tenia en excedència a l’escola Gravi, vaig viure un moment tou i genial alhora. Tancava una etapa de vuit anys i en calent vaig viure allò amb la sensació que era molt emotiu. Vaig rebre el carinyo de moltíssima gent que tenia ganes de valorar la feina que havia fet i vaig pensar que vivia moments únics. El temps ha passat i els dos mesos d’estiu haurien de posar al seu lloc les coses, però ara veig encara més clar que els 8 anys a Horta-Guinardó han estat una etapa absolutament irrepetible. El temps, encara poc és cert, no m’ha ajudat a posar distància, sinó al contrari, m’ha ajudat a segellar un bon nombre de records i experiències i sobretot a valorar les relacions personals que vaig fer.

En moments de desconcert social com l’actual cal fer una aposta per tots els moviments socials i per tota la gent que es mobilitza en els seus àmbits. Els nous moviments socials que sorgeixen a l’entorn dels indignats són un referent necessari per afrontar aquesta nova etapa. Però també ho són les nombroses entitats de tota mena que trobem a tot arreu. Les entitats veïnals, de lleure, juvenils, comercials, esportives, culturals, de dones, de persones amb diversitat funcional o de qualsevol mena fan un paper fonamental a casa nostra. Ben segur que no passen pel seu millor moment, ni tenen una participació massiva de gent i no sempre tenen clar cap a on poden obrir noves vies, però el seu paper és bàsic per poder construir una societat més justa. I si no tenen avui la capacitat suficient sovint ha estat per culpa de tots plegats, començant per les administracions. En el camp de les entitats d’Horta-Guinardó he conegut centenars de persones compromeses i la veritat és que amb moltes d’elles he travat unes relacions que van molt més enllà dels vuit anys passats.

Però també he consolidat la meva opinió que vam liderar una manera de fer política diferent. Amb l’Elsa Blasco al capdavant i molta altra gent d’ICV-EUiA (Anna Mir, Joan Vallvé, Jordi Fornés, Rafa Milla i Víctor Valls per citar sols els consellers i conselleres), vam saber fer un govern de coalició amb el PSC que va aportar coses diferents però que sovint han interessat a poca gent i que poques vegades han estat publicades. Amb la distància que em dóna aquests mesos lluny de la primera línia d’Horta-Guinardó em reafermo en que vam intentar fer una política més participativa, en que vam apostar per la mobilitat per a tothom, en que vam apostar per reduir el pes del cotxe privat, en que vam impulsar una política de recuperació de la memòria democràtica activa, en que vam planejar més espais públics per a tothom. Poseu-li les errades que sabeu que hem comès i sobretot les mancances de coses que no hem arribat a fer, però vam fer moltes coses i les vam fer diferent. No és cert que tots els polítics són iguals, aquesta és una de les falsedats més demagògiques i injustes que he escoltat.

Avui, sense la pressió que em dóna el moment d’acomiadar-me ni la pujada d’autoestima que vaig tenir amb tantes mostres de reconeixement, em reafermo en que val la pena fer política, reitero el meu compromís amb la gent d’ICV-EUiA i d’altres forces d’esquerra alternativa i expresso, de nou, la necessitat de recuperar una societat civil forta, organitzada i crítica que permeti seguir lluitant per una societat més justa. Les vacances m’han confirmat que aquests darrers anys vaig estar al millor lloc possible.