dimecres, 17 d’agost de 2011

Turisme a Barcelona


Estic de vacances i avui parlaré d’una cosa òbvia per aquests temps, el procés de creixement imparable els darrers anys del turisme a la nostra ciutat. No disposo en aquests moments de dades ni crec que siguin molt necessàries. Passejar aquests dies de juliol o agost pel centre de la ciutat és viure una autèntica desfilada de gent provinent de tot arreu. Però el turisme no tan sols està transformant la vida al centre de la ciutat i al llocs més emblemàtics, sinó que comença a transformar altres llocs i per experiència personal veig com avui dia al meu barri, al Poblenou, la presència de turisme durant l’estiu ja és una realitat molt arrelada. La Rambla del Poblenou és plena de turismes, s’escolta italià arreu i les terrasses del bar ja tenen la carta en diferents idiomes i donen de sopar a les 7 de la tarda. Però realment és bona aquesta presència massiva de turisme a la ciutat? Té límit? Què podem fer?
D’entrada penso que el turisme és una bona realitat. Ho dic de forma global. Igual que a mi m’agrada poder viatjar i conèixer noves ciutats o cultures crec que Barcelona no es pot tancar a aquesta realitat. Entre d’altres coses perquè vivim a una ciutat que té moltes coses a oferir. També és cert que a nivell econòmic el turisme representa una important entrada d’ingressos i un sector professional que pot resistir enmig d’una greu crisi econòmica. Per tant perquè no vull viure aïllat i perquè el turisme pot representar un important sector econòmic no vull renunciar a aquest món. Però tampoc podem viure d’esquenes als elements més durs que representa el turisme per a la ciutat. Sobretot la massificació de la ciutat i la petjada per a la ciutat d’aquest turisme.
Una de les propostes que ja fa temps que es formula a la ciutat és la de diversificar l’oferta turística. Concentrar totes les visites al centre de la ciutat, park güell, camp del Barça, Sagrada Família i algun altre espai no és un plantejament seriós. Garantir un bon turisme a la nostra ciutat passa també per posar en valor altres punts de la ciutat que puguin tenir un interès més minoritari però que poden aportar molt valor afegit a turistes amb interessos diversos. Per exemple la ruta per les fàbriques del Poblenou, per les Masies d’Horta o pels espais de la Guerra Civil pot tenir un gran interès per a públics específics i alhora també reforçar els sectors comercials i de restauració del seu entorn. Possiblement caldrà límit a les visites massives de turisme al Park Güell i per tant cal obrir noves ofertes. Personalment crec que a més això permetrà afrontar un turisme de major qualitat. Vull especificar que quan parlo de turisme de qualitat no parlo de nivell adquisitiu (com la majoria) sinó de gent interessada en la ciutat.
Per altra banda cal posar remei a la important petjada ecològica del turisme. En aquest sentit que ningú s’equivoqui, no és el turisme més econòmic el que genera els problemes. Els milers de visitants de creuer de la ciutat per exemple tenen un gran impacte. Persones que fan un ús intensiu de la ciutat en poques hores i que ni dormen a la ciutat. La ciutat necessita recursos per fer front al cost del turisme. En primer lloc perquè la crisi va posant més dificultats a fer inversions a la ciutat i en segon lloc perquè tota la gent que no vivim del turisme a Barcelona també hem de poder comptabilitzar els beneficis. La ecotaxa o taxa turística o com volem que es digui és necessària. I ho és per la petjada que representa el turisme i perquè també hem de saber posar a tot arreu la cultura de la sostenibilitat. Alguns contraris diuen que això pot representar un fre pel turisme. És fals. Fem la prova. De totes les ciutats on heu viatjat, sabeu a quines hi ha taxa i a quines no? Heu deixat de fer mai un viatge perquè us cobraven un euro de taxa? El turisme és una bona oportunitat per a la ciutat pe`ro amb control, sense perdre la nostra identitat com a ciutat i amb l’assumpció responsable per part del turisme del que representa la seva visita a la nostra ciutat.