Escoltant una tertúlia a COM Ràdio entre representants d’organitzacions polítiques juvenils de partits amb representació parlamentària aquest passat dijous vaig ser conscient que hi ha coses que estan canviant. No em refereixo al nivell exposat pels diferents representants que no va suposar gaire sorpreses, ni per la majoria de temes plantejats que tampoc eren sorprenents. De fet una de les meves queixes habituals és que es dóna molt poc espais a les joventuts dels partits i a sobre quan alguns mitjans ho fan, sempre reprodueixen els debats dels partits “grans” però amb interlocutors joves. Crec que caldria canviar els temes quan van representants joves i que caldria donar més veu de forma habitual, però aquest no era el tema que volia tractar avui.
Deia que les coses estan canviant i em refereixo al concepte sobre l’habitatge. Quan es va parlar de la dació en pagament totes les organitzacions van estar d’acord en que calia estudiar aquest tema. La dació en pagament representa que algú amb una hipoteca pot saldar el seu deute lliurant el pis i per tant deslliurant-se dels pagaments. Això representa una possible sortida per a moltes famílies que van adquirir el compromís d’una hipoteca i que ara ja no hi poden fer front. Com que els preus dels pisos estaven inflats per l’especulació i les hipoteques no eren sostenibles ara no poden saldar la hipoteca ni tan sols venent el pis. Un dia parlaré de la responsabilitat que tots hem tingut en aquest tema. Hi ha uns culpables clars, però també hem d’assumir que hi ha més responsables.
La dació en pagament era fins fa molt poc una proposta exclusiva (entre els partits amb representació parlamentària) d’ICV-EUiA i ERC. Aquest no és un tema nou, és un tema que hem portat de forma reiterada al Congrés i al Parlament. ICV-EUiA no té, en cap cas, el deute moral d’explicar perquè no ha fet res sobre això. La feina parlamentària acredita que hem estat sensibles a aquest tema des de fa temps. Per tant assumim amb il·lusió aquesta nova etapa en que la resta de formacions polítiques a Catalunya accepten parlar-ne. Però també crec que aquest canvi de perspectiva no és tan sols fruit de la pressió de la crisi i de la feina d’ICV-EUiA i ERC. El moviment del 15M també hi té una especial incidència. No tant pel que representa de proposta formulada de forma concreta i estructurada, sinó per la pressió que molta de la seva gent està exercint en la lluita en contra dels desnonaments. Per a mi aquest és un exemple clar de que no cal mirar tan sols què es diu a les assemblees dels indignats, sinó que també cal valorar quins canvis de tendència van ajudant a crear.
ICV-EUiA té una política d’habitatge que permet oferir alternatives a molts dels problemes amb els que es troben moltes famílies avui dia a Catalunya. I els indignats estan ajudant a expressar la desesperació de molta gent i la necessitat de trobar sortides. No ens quedem tan sols en les manifestacions o les càrregues policials. Si entre la gent d’esquerres que participem de partits més “institucionalitzats” i la gent que s’incorpora a noves formes d’expressió política podem aconseguir canviar moltes coses, però no serà senzill. Ara per exemple cal estar al carrer lluitant en contra dels desnonaments i al Parlament influint en la comissió d’estudi de les hipoteques. I per tant haurem d’aconseguir tenir més força al carrer i més força a les institucions. Espero que això no sigui gaire difícil d’entendre.
Que les joventuts dels partits hagin expressat en aquest cas la seva predisposició ja és un senyal que com a mínim alguna cosa es mou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada