divendres, 23 de setembre de 2011

Més enllà de la crisi

Molta gent segueix fent càbales sobre quan finalitzarà la greu crisi econòmica actual, quan podrem disposar dels mateixos recursos d'abans. Algú es creu que recuperarem la situació anterior? Lluitar per sortir de la crisi és una absurditat (si més no des de les esquerres) el que cal és lluitar per un nou model social.

No entraré avui a aprofundir en aquest sentit, no en sé prou però alhora és prou evident. El que sí que voldria destacar és que aquesta crisi i, sobretot, la manera com s'ha aprofitat per aplicar mesures econòmiques i socials de dretes, representa un greu risc de canvi de model social.

Quines perspectives estem oferint a la gent jove? Potser es parla més de la precarietat laboral juvenil però les mesures que s'estan impulsant i recolzant a Catalunya i a Espanya per part de CIU, PSOE i PP, estan creant un nou model social. Un nou model que margina clarament a àmplies capes socials. Un nou model que posa en qüestió, no tan sols la situació actual sinó les perspectives de futur. Una persona jove que té una feina precària però que a sobre veu com s'aproven noves mesures per garantir que tota la seva vida laboral sigui inestable, què pot fer? Una persona jove que veu com CIU anuncia que no construirà noves escoles bressol públiques com pot afrontar el seu futur sense sentir-se deixat? Quan les institucions han frenat qualsevol intent de fer un tomb a l'especulació immobiliària, com podem creure que la gent jove creurà en un model social inclusiu? I podria seguir. Però com pot afrontar el seu futur una gent jove que no podrà fer una vida laboral estable, que tindrà greus dificultats per cobrar jubilació, que veurà retallat greument els seus drets socials en àmbits com la salut, l'educació o els serveis socials i que a sobre podrà gaudir d'una situació de major esperança de vida?

Aquesta gent jove no sortirà de la crisi quan els mercats es comencin a recuperar o quan tornin a pujar els preus dels pisos. La gent jove no sortirà de la crisi quan disminueixi la prima de risc o tinguem una millor valoració per part de les agències de qualificació. Molta gent no podrà afrontar el seu futur amb un nou model social que oblida a la gent. I què s'ha de fer?

Hi ha moltes coses que pot fer aquesta gent. I d'algunes d'aquestes coses ens parla en Joan Coscubiela, candidat d'ICV a les properes eleccions generals. Des d'ara fins el 20 de novembre miraré d'explicar-ho perquè val la pena plantar cara al nostre costat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nano de que vas?...que no som tontos,porto un any a l' atur,i si an teniu que resoldre vosaltres el problema,o tinc clar.

Pere Nieto ha dit...

Jo no he dit que nosaltres ho resoldrem. Enlloc ho poso, mai ho he defensat. Em semblaria demagògic, prepotent i fals. Per tant mira exactament què dic.

Anònim ha dit...

Jo tampoc em crec als d'ICV. Han estat molts anys al govern de la Generalitat i al de l'Ajuntament de BCN, i han exercicits polítiques neoliberals. El Joan Saura i sus muchachos, callant la boca a base d'osties als estudiants dins de la Universitat (no oblidem). I a l'Ajuntament de BCN, el Romà de Serveis Socials privatizant-los, la Mayol de Medi Ambient otro tanto i fotent a treballadors al carrer. Això ho fa la gent que es diuem d'esquerres de debò.