diumenge, 11 de setembre de 2011

CIU i Salvador Allende


Avui, onze de setembre, reconec que estic una mica trist. Els vuit anys anteriors vaig tenir l’honor de ser un dels impulsors de l’homenatge a Salvador Allende que es celebra des de fa molts anys al barri del Carmel. Aquest acte va néixer de forma espontània per part d’un grup de persones xilenes i catalanes que van creure necessari recordar la figura del President xilè assassinat pel feixisme. L’onze de setembre, a la plaça que porta el seu nom al barri del Carmel, es recordava la llibertat, la lluita per la justícia i els lligams de la nostra nació amb la resta del món. Aquest homenatge, que va néixer de la societat civil, va anar creixent i des del Districte d’Horta-Guinardó es va donar ple suport, convertint-lo, possiblement, en l’acte institucional més important del calendari i segur en l’acte més entranyable. Al costat de nombrosos xilens i xilenes, hi trobàvem sempre l’Alcalde de Barcelona, el conseller Saura, nombrosos representants polítics de les forces d’esquerres, tot i que tothom hi era convidat.

Aquest any no hi hagut cap representant del Govern de Catalunya ni l’Alcalde de Barcelona. Aquest any el Districte d’Horta-Guinardó no ha convidat a les entitats a participar. Això sí al butlletí del Districte no parlen de l’acte però sí de la visita de la Regidora d’Horta-Guinardó a la Xina, tot i que la notícia no té cap relació amb aquests barris. Aquest any el Districte ha canviat el protocol de l’acte i no ha avisat ni a les entitats convocants. Salvador Allende, més enllà de ser un dirigent d’esquerres, va ser un president democràtic assassinat. Fer-se com a propi o no aquest acte és fer política. CIU no ha prohibit l’acte ni l’ha boicotejat, crec que tan sols ha mirat de situar-lo en una altra esfera i per a mi això és dur. Per exemple ha tret les darreres paraules de Salvador Allende de l’acte oficial. Darrera de la mort de Salvador Allende crec que hi ha prou valors que hauríem de compartir. Enguany el Districte d’Horta-Guinardó ha decidit un acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya. Ja em sembla bé, però s’ha quedat en un acte cultural amb lectura de poemes. Posem d’una vegada en valor la política i diguem les coses clares. La diada de l’onze de setembre jo vull reivindicar la figura de Salvador Allende al Carmel en un acte institucional i social que és d’un gran valor, i jo també vull reivindicar la Diada Nacional de Catalunya reivindicant els nostres drets. Al final crec que CIU no ha fet ni una cosa ni l’altra, ha optat per la no política. Ha evitat posar un fons d'escenari que donés una imatge potent de l'acte públic, han renunciat a fer-se l'acte com a propi però sense renunciar a que la Regidora intervingués.

Per sort avui a la Plaça Salvador Allende del Carmel, nombroses persones han seguit recordant, com cada any hem fet i seguirem fent, els valors de la justícia social. Avui nombroses persones anònimes, indignats inclosos, han fet de l’acte un nou exemple de record de les lluites socials. Avui molta gent de forces d’esquerres han donat suport a l’acte. La presència de Joan Herrera, Elsa Blasco, Ricard Gomà, Joan Coscubiela, Isabel Ribas, Dolors Camats ... han deixat clara quina és la nostra postura. Em fa sentir trist veure com CIU ha decidit canviar la forma de fer segons quines coses a Horta-Guinardó.

2 comentaris:

Marc ha dit...

Ha sigut molt trist veure com la regidora marxava a correcuita per no sentir les darreres paraules d'Allende i com han canviat el protocol de l'acte sense comunicar-ho a les entitats xilenes.

Ni fons a l'escenari (que ja esta fet d'altres anys), ni guardia urbana de gala, ni presència de l'alcalde... Alguns demanarem explicacions formalment.

xoselois ha dit...

"Socialista sera el porvenir" es una frase de la cancion Venceremos, que como simbolo de la Unidad Popular, cada año la cantamos al final del acto. Hoy esta frase tiene su enjundia, la sensación de derrota continua nos puede llevar a dudar a los progresistas y a la vez a representantes de fuezas consevadoras no las pueden asumir porque es negar su opción.
Una frase y un desconcierto, el que esta mañana se vivió en lo institucional, no tanto entre los amigos de a pie.