diumenge, 10 de juliol de 2011

Vivint el canvi d'etapa


Realment com poden arribar a canviar les coses en poc temps. He passat de la feina de Conseller Tècnic a ple rendiment a gaudir de dos mesos de vacances després de molts anys sense tenir-ne.  He de preparar-me les classes pel proper curs i he de tancar algunes coses pendents, però de cop i volta m’he trobat amb molt temps per a mi. La veritat és que en un primer moment no ha estat senzill. Primer de tot perquè evidentment patia stress i cal un cert procés de desintoxicació. Però en segon lloc perquè no és senzill trencar lligams amb persones amb les que fins ara he tingut un tracte molt intens, començant per l’Elsa Blasco, seguint per tot l’equip del Districte d’Horta-Guinardó i acabant per totes les persones del moviment associatiu. Els dies de comiat van ser difícils. Per una banda emotius, però per altra banda tristos. Tenir el reconeixement de molta gent en el moment del comiat omple molt però curiosament alhora et deixa una sensació de buit. Però vull deixar enrere aquesta etapa sense tancar portes. No tan sols perquè mantindré relació amb molta de la gent vinculada a Horta-Guinardó, sinó també perquè en aquesta vida qui sap que pot passar i m’encantaria que en un futur no gaire llunyà (quatre anys no són res) potser torni a tenir vinculació amb el Districte, ves a saber fent què.

Igual que deia que els primers dies van ser difícils ara ja he agafat el ritme i gaudeixo del temps personal. He mirat de començar a fer més exercici, de moment caminades prop del mar (un dels luxes de viure al Poblenou), he llegit més en aquest mes i mig de després de les eleccions que en tot el que portàvem d’any, he escoltat molta música, he vist cinema i ja tinc programat del Grec els espectacles Call me Maria i Desaparecer. I també dedicaré temps a trobar espais més intensos amb la meva filla, la meva parella i els meus amics i amigues. És curiós aviat faré 44 anys i torno a plantejar-me moltes coses. Amb molt més temps i també amb menys ingressos. Estic content d’haver sabut triar tornar a l’ensenyament en aquest moment i no seguir vinculat professionalment a la política ara. Però insisteixo seguiré militant de forma molt activa i no tanco portes de cara al futur. Potser algú s’ha decebut amb aquest article meu tan personal, però potser també és fruit d’aquesta nova situació.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es nota que hi has posat il·lusió.

Anònim ha dit...

Hola Pere,et segueixo de tant en tant.dius que estas content d´haver sabut triar el teu retorn a l´ensenyament i allunyar-te de la politica,però voldria saber si haguessis pogut seguir en ella (cobrant,es clar..) o no.es a dir,si el retorn ha estat forçós o era una opció entre les politica professional i ensenyament.
D´altra banda celebro que tinguis més temps per a tu i les persones del teu entorn..al cap i a la fi això és el mes important.. i amb la edat ho vas aprenent.. tot el demés es prescindible.
una abraçada i força en la retrobada etapa.

Pere Nieto ha dit...

El meu retorn ha estat decidit per mi. Podia haver seguit, però ni el lloc em motivava tant, ni les condicions eren les de conseller tècnic. Estar al govern motiva molt perquè pots impulsar més clarament projectes, altres tasques d'oposició no són tan interessants. També et negaré que les condicions laborals, tot i ser una mica millor que de mestre, no eren tan bones com les de Conseller Tècnic. I tot compta. Però sobretot el fet de pensar que o tornava ara o que difícilment ho tornaria a fer.