dimarts, 5 de juliol de 2011

I ens dieun que és seguretat ...

Hi ha una cosa que realment em posa molt nerviós d’algunes declaracions de gent de CIU d’aquests darrers dies. Sols posaré dos exemples d’ahir mateix, però crec que són il•lustratius. Es tracta de la utilització de la seguretat com a excusa per a tot. És cert que vivim en una societat en la que la possible manca de seguretat es viu com un dels principals problemes. Molta gent posa aquest valor en primer lloc i per tant admet que es retallin llibertats individuals, es creï un estat de dubte permanent i es puguin generalitzar sospites.

Xavier Trias parlava de la campanya en contra dels venedors ambulants. No el contradic fins aquí, fins i tot quan diu que les ordenances estan per complir-les. El fet que jo discrepi obertament de l’ordenança de civisme no vol dir que no pugui acceptar que ell la vulgui fer complir. Però en un moment de l’entrevista explica que alguns venedors porten cadenes per tal de respondre amb violència. Possiblement és conscient que per a molta gent aquesta forma de venda ambulant no ha de ser una prioritat d’actuació dels mossos d’esquadra o de la Guàrdia Urbana i per tant afegeix el risc de violència per justificar les actuacions. Fins a quin punt és real aquesta situació que planteja?

Per altra banda Felip Puig va ser entrevistat al programa Àgora. En va dir moltes i de molt grosses, però sobretot hi ha dues coses que corroboren allò que he plantejat en aquest article. La primera és el tema de la identificació dels mossos que actuen en manifestacions. Tot i ser obligatòria la seva identificació el conseller defensa que en càrregues policials no sigui necessari perquè ha de primar la seva seguretat i integritat. I identificant als mossos no garantim una millor salvaguarda de la integritat pels manifestants? O, és que posar el número amb velcro damunt de les armilles és una solució massa sofisticada? Això sí l’excusa de la seguretat dels mossos el permet evitar la seva obligació de garantir que la policia vagi identificada. I per altra banda també va defensar, oblidant qualsevol ètica, que el desallotjament de la Plaça Catalunya de forma violenta s’entenia veient després determinades actituds del dia del bloqueig del Parlament. Va justificar la desmesura en la càrrega policial amb incidents posteriors, sense plantejar-se ni que es va fer malament ni que la violència sempre genera violència. El seu argument és clar, sols la policia té el dret legítim a la violència per garantir la seguretat. I ell és qui decideix què ho afavoreix i què no.

Darrera del criteri de seguretat ens volen aplicar moltes altres coses, com darrera del concepte dels mercats ens han portat aquesta crisi. La ciutadania tenim dret a parlar de seguretat i els polítics no tenen dret a crear climes de desconfiança per dur a terme els seus objectius. Aquest serà un tema que haurem de posar a l’agenda de la nostra lluita.

7 comentaris:

Jordi Ullate ha dit...

Ja trigaven a demostrar quina era la seva manera de fer a interior. Recordo el "pollo" que van montar quan la càrrega de mossos als estudiants. Ara, quan hi han milers de signatures recollides demanant la dimissió del conseller de interior, a sobre justifiquen les accions. Lamentablement, crec que només serà una mostra del que ens espera cara al futur.

Anònim ha dit...

Molt bo l'article, estic totalment d'acord. Puig dimissió!

Lluís Vallvé ha dit...

Es cert va ser escandalós.
Semblava que volia justificar la la carrega de la plaça Catalunya com a reacció als fets del Parlament!

Acció i reacció! Però tothom sap, fins i tot els infants que s'inicien en el treball per projectes o a la recerca, que la reacció és després de l'acció.

No potser que una persona que ha de dirigir els cossos de seguretat pugui manipular els fets d'aquesta manera. L'acció policial de la Plaça Catalunya no es poden justificar amb uns fets posteriors!

En tot cas, encara que sabent-nos greu, podrien ser els causants que una minoria perdés la calma (i a amb això no ho justifico)

Anònim ha dit...

El DECRET 217/2008, de 4 de novembre, amb Saura de conseller, va establir l'obligatorietat de lluir la discutida identificació.

Segons afirma el Periódico, Delort va impedir que es fes efectiu i mai s'ha arribat a aplicar. Mai.

Que el Conseller impulsi un decret i, si és veritat el que diu el diari, un subordinat se'l passi per l'entrecuix és una mostra prou objectiva que la Conselleria d'Interior era can pixa.

A diferència de la seva predecessora, Saura va ser pitjor que una plaga de llagostes. Mai va entendre què és un cos de policia i, per alimentar les seves paranoies, va actuar com si la seva missió fos depurar una policia provinent d'un règim dictatorial aconsseguint que tot el Cos el detestés fins a vora la nàusea.

Cap policia espanyola i tan sols dues d'europees (Regne Unit i Alemanya) imposen la identificació al policies quan han d'actuar en disturbis descontrolats.

El teu comentari final fent sortir els mercats financers és mostra de la demagògia que fas servir.

Pere Nieto ha dit...

Creus que és bo que un Conseller d'Interior doni per bo que no es compleixi la llei per part de la policia? No entenc perquè cites a Joan Saura, jo no ho he fet.Jo no estic parlant dels mossos, estic parlant d'un conseller que va fer una entrevista on criminalitzava a uns sectors i on exculpava a gent que té actituds greus al volant, per exemple.

Anònim ha dit...

ERRE QUE ERRE....PER FAVOR QUE ALLO DE"TODO ER MUNDO ES GUENO"ES MENTIDA....I JA VA SEN HORE DE QUE LES ESQUERRES ,MES O MEINYS COMUNISTES,ANEU APRENEN QUE NO SEMPRE LAS MANIFESTACIONS SON D'ESQUERRES...LAS DE LA PL.CATALUNYA ERA MES QUE DUBTOSAS.A¡ I ELS MOSSOS NO SON ELS "GRISOS"
JUGANT AMB BARCELONA

Pere Nieto ha dit...

Un amic meu mosso d'esquadra m'ha dit que respecta el meu article però que no veu perquè ho il·lustrava amb una foto d'una patrulla dels mossos d'esquadra. Té raó, parlava de polítics i no de mossos, per tant rectifico i trec la foto.