dijous, 30 de juny de 2011

Un nou espai d'esquerres?


En un article publicat al Diari Ara del passat 28 de juny, Josep-Lluís Carod-Rovira insisteix en la seva proposta d’avançar per tal de crear un espai de l’esquerra nacional que aglutini a amplis sectors que avui dia es troben al PSC, ERC o ICV-EUiA o bé que es troben orfes de referents de partit. “Hi ha d’haver un espai per a una opció progressista, reformista, d’esquerres, moderna, que sigui, alhora, una opció inequívocament nacional.” En part comparteixo aquesta idea, però sempre que parlem d’espai de trobada, no d’espai de partida. És a dir, defenso sense gaire dubtes que és positiu que hi hagi diferents alternatives d’esquerres a l’hora de votar, perquè això permetrà que molta més gent vegi una força electoral que considera referent i que la suma d’això ens permeti un govern d’esquerres de l’estil que ens planteja Carod-Rovira. En aquest sentit fins i tot jo no descarto les CUP, ja que poden afavorir que nous electors participin de les eleccions.
Molta gent acostuma a dir que la gent penalitza la divisió. És cert quan es tracta d’espais que l’electorat veu com a naturals. Per exemple les divisions d’ICV i EUiA tenen un alt cost electoral o si es produís una divisió de l’espai de CIU passaria el mateix. Però la gent, i sobretot la gent d’esquerres, vol votar en consciència i espais molt amplis poden acabar per no convèncer a ningú. La meva sensació és que si es presentés una força electoral de les característiques que proposa Carod-Rovira ens trobaríem que la suma de vots seria inferior als partits per separat i per tant l’objectiu no s’aconseguiria.
El que cal és enfortir els diferents partits que podem considerar d’esquerres i enfortir la seva vessant nacional en algun cas. El que hem d’aconseguir és adreçar-nos a les milers de persones que volen transformar la societat des d’un punt de vista d’esquerres i fer-los còmplices d’un projecte. I per fer això hem d’enfortir i transformar els partits. ICV-EUiA ha sabut avançar-se en una renovació de discurs i en una autèntica renovació de lideratges, però encara ens queda feina per fer. En el cas del PSC i ERC el repte encara està per començar. La sensació e manca de referent electoral no és fruit de la dispersió, sinó que és fruit de la situació d’incerteses actuals i dels errors dels partits. Mirem de donar respostes des de les nostres pròpies identitats per tal de construir un espai comú de transformació.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La botifarra com resposta és per al Carod-Rovira o per a tota l'altra esquerra en general?