Llums i ombres de l'urbanisme de Barcelona

Permeteu-me que us recomani un llibre. Es tracta de “Llums i ombres de l’Urbanisme de Barcelona” de Jordi Borja, un dels urbanistes amb més reconeixement de la nostra ciutat. El llibre està publicat per l’editorial Empúries i és un recull d’idees al voltant del mal anomenat “model Barcelona”. Tal com planteja el títol el llibre planteja aspectes positius i negatius de Barcelona. Estem en una època en la que els matisos no estan de moda i per tant crec que cal valorar especialment l’estudi dut a terme per un dels referents intel·lectuals de la nostra ciutat on es planteja amb molta claredat la seva opinió sobre l’evolució de la ciutat, especialment des del punt urbanístic, amb llums i ombres. I concreta, per exemple planteja llums com l’actuació a molts barris de la ciutat, el parc central de Nou Barris o el plantejament del 22@ i en canvi també evidencia greus errors segons els seus criteris com Diagonal Mar o el Parc Central del Poblenou.

Ahir en el sopar tertúlia que coordino al Poblenou amb gent a l’entorn d’ICV del barri va venir Jordi Borja com a ponent. Havíem previst parlar sobre Barcelona i el seu urbanisme, però els fets de dimecres al Parlament de Catalunya van condicionar el debat i per tant vam parlar molt més d ela situació actual i del que representaven els incidents. Jordi Borja no va fugir en cap moment d’aquest debat, entre d’altres coses perquè ell sempre ha plantejat que l’urbanisme ha de néixer de la política, és a dir de la voluntat que tenim de construir ciutat, i per tant en moments complexes com l’actual cal plantejar primer la situació política. És evident que a més la trajectòria d’esquerres de Jordi Borja va ajudar a que ell mateix plantegés la necessitat de parlar dels fets del Parlament. També hi va ajudar la presència de gent destacada de la direcció d’ICV i de gent molt vinculada al 15M.

Però igualment sí que volia fer una referència també al contingut del llibre, tenint clar que desenvoluparé nous articles sobre aquest tema en els propers dies. Jordi Borja planteja en forma de mancança de la ciutat, tres temes que han de ser reptes del futur com a ciutat i que en canvi no han format part de l’agenda prioritària de la ciutat, entre d’altres coses perquè no és una competència directa municipal. El repte d’una política d’habitatge vinculada a una política de sòl, una política de transport públic i la necessitat d’establir autèntiques estructures decisòries amb caràcter metropolità. En el cas de l’habitatge i del transport darrerament hi hagut una certa reacció, però són de dos dels elements fonamentals que generen cohesió. Una política activa de sòl i habitatge no tan sols garanteix un dret fonamental de les persones sinó que també serveix per no expulsar a la ciutadania i transformar l’ús de la ciutat. En el cas del transport públic cal afavorir una ciutat més sostenible però també on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats d’accés als equipaments, serveis, llocs de treball ... Finalment no serà senzill donar resposta real als grans reptes de la ciutat sense una visió metropolitana i això requereix una voluntat política de perdre poder per part dels Ajuntaments que sembla difícil d’aconseguir, però que haurem de reivindicar. Hi ha temes que no és senzill fer veure que ens afecten a les nostres vides, però ho hem d’intentar. En aquest sentit el llibre de Jordi Borja hi ajuda.