dissabte, 25 de juny de 2011

Tornant a l'escola

Després de 8 anys dedicant-me professionalment a una tasca de responsabilitat política torno a l’ensenyament. Torno a l’Escola Gravi, una cooperativa d’ensenyament que imparteix classes des de P-2 a infantil fins a 2n de Batxillerat. Jo en principi aniré a donar classes al primer cicle de l’ESO. Sóc diplomat en Magisteri, especialitzat en ciències socials, i vaig començar la meva tasca com a docent a 6è, 7è i 8è d’EGB. Amb l’aplicació de l’ESO vaig donar classes tant a 6è de primària com a 1er i 2n d’ESO, garantint que un professor acompanyés a l’alumnat en el canvi d’etapa. Finalment crec que vaig ser més útil ajudant al professorat de secundària a adaptar-se al nou alumnat que els arribava. La meva darrera etapa a l’Escola Gravi vaig ser el president de la Cooperativa, de manera que dedicava la meitat de la meva jornada laboral a donar classes i l’altra meitat a la gestió.

Després de vuit anys sense donar una sola classe reconec que tinc una mica de mandra i una mica més de respecte per tornar a la classe. Alguns companys i companyes m’han dit que els nois i noies han canviat molt en aquest temps. Jo la veritat és que no ho tinc tan clar. Sóc mestre vocacional i la veritat és que he acostumat a tenir certa tendència a posar-me al costat d’alumnes més aviat difícils, ara veuré si en aquest sentit l’edat m’afecta o em costa tornar a enfrontar-me a preadolescents. Segur que hi ha coses que han canviat. Una de les reflexions que fa el moviment dels indignats és que per primer cop la formació no és garantia de tenir més oportunitats de tenir una vida laboral satisfactòria. També crec que es produeix una situació progressiva per part de les famílies d’abandonament de les responsabilitats de la família. Per tant és molt possible que en aquest blog, a part de seguir reflexionant sobre la política, introdueixi més articles sobre educació o si més no sobre les meves vivències personals a l’aula i a l’escola.

El món de l’ensenyament no està prou ben valorat. La relació entre allò que s’espera dels docents i allò que reben i del que disposen és clarament desfavorable. Però també és cert que és d’aquelles professions on tot allò que fas no és estèril i per sort al cap dels anys pots anar descobrint en boca d’exalumnes que valia la pena dedicar-se a l’educació.

2 comentaris:

teresa ha dit...

M'agrada que tornis a l'escola. Jo no hi he deixat d'anar mai i n'estic molt satisfeta. al setembre, cada curs és un nou repte; al juny, cada comiat és un sentiment d'haver caminat junts amb una colla de marreces agraïts. I t'atures per agafar aire, t'omples altre cop d'il·lusió i optimisme. I esquives el desencís, el desconcert, la desgana que se't genera amb les polítiques educatives i alguns models familiars. Ànims i revingut!

Pere Nieto ha dit...

És cert! la meva professió, per vocació, és la docència. Aquests vuit anys dedicant-me a la política professional m'han servit per moltes coses, però ara no vull perdre la il·lusió de començar un curs nou i redescobrir l'ensenyament. Gràcies