dilluns, 9 de maig del 2011

les campanyes són per a tothom?

Tot i que ja sigui campanya electoral no vull deixar de reflexionar al voltant de temes polítics d’actualitat. Per exemple, cada cop que hi ha campanya electoral les formacions polítiques que no tenen representació es queixen del fet que no tenen possibilitats de sortir gairebé als mitjans de comunicació públics o que per exemple no tenen possibilitat de participar dels debats electorals que es fan a la televisió. D’entrada és evident que les formacions que no tenen accés als mitjans de comunicació de forma habitual o que no poden contrastar les seves propostes en debats de candidats tenen menys opcions d’arribar a la gent i per tant de sortir amb representació. És just això? És democràtic? La resposta ràpida és que no però el que no em queda clar és com es pot resoldre sense aconseguir l’efecte contrari, la impossibilitat de fer arribar discurs polític a la ciutadania.
Per exemple per aquestes eleccions municipals es presenten a Barcelona 25 candidatures. Seria possible fer un debat electoral a la televisió amb la presència de les 25 candidatures? Lògicament no és factible i tampoc seria del tot democràtic que aquelles forces que, com a mínim fins ara, ha aconseguit amplis suports ciutadans, no poguessin explicar les seves propostes de programa. Per tant no és senzill garantir que les formacions polítiques amb representació puguin rendir comptes davant dels seus votants però que alhora les formacions polítiques que aspiren a tenir representació es puguin presentar davant la ciutadania.
Potser caldria garantir aspectes com un mailing conjunt de totes les organitzacions (fet que afavoriria a més un estalvi econòmic i de paper) o bé que, tot i que es pugui mantenir el 5% per entrar a l’Ajuntament amb un percentatge inferior ja es pugui participar dels mitjans públics. Però vigilem, si ara es presenten 25 candidatures, quantes es presentarien si això permetés un ampli accés a mitjans de comunicació? Seria sempre per aconseguir projectar un projecte polític? Ho sento massa dubtes per contestar de forma ingènua tot i entendre la necessitat de generar més espais de debat per a tothom.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Un altre tema a valorar és la presència dels blocs electorals als mitjans públics. Una opció que, personalment, em sembla lamentable, ja que es prescindeix del criteri informatiu del periodista.

Sergi Camps.

soc jo, ha dit...

És un comentari totalment coincident amb els meus pensaments, jo sempre dic que els “aspirants” no poden arribar als mitjans i per tant al públic, primer, per raons d'economia, segon, per ser desconeguts.
He comentat amb coneguts que en els diferents comicis es presenten moltes formacions, en aquest cas 25, per tant el ventall és ampli i abans de no votar hi ha moltes opcions, però tots s'inclines per les 2 o 3 formacions, les que més sonen, i desconeixen a la resta, afegint que qualsevol vot a un altre partit és tirar el vot.
La solució és difícil, però els petits, sempre seran petits, si no reben vots

Manel Mas

Pere Nieto ha dit...

Les opcions que poden aparèixer han de tenir darrera interès financer o interès de grups mediàtics i això és injust, tot i no saber aportar moltes coses. El tema dels blocs electorals també és complex, al llarg de l'any veiem com determinats mitjans públics menystenen algunes organitzacions i com es treballa sovint amb poc criteri periodístic. Alguns recorden sols l'ètica (no tots evidentment) quan es parla de blocs. Seguim parlant-ne.

Anònim ha dit...

Òbviament, hi ha bons i mals periodistes, com també hi ha bons i mals polítics o bons i mals venedors de cotxes. Potser, cometo l'error de creure massa en la meva professió, però crec que els periodistes estem capacitats per saber destriar les informacions que han d'arribar a l'audiència i, per tant, determinar la durada de les mateixes.

Per què, si s'escau, no pot durar més la informació d'ICV que la de CiU?

D'aquesta manera, els partits amb més representació sempre tindran avantatge, ja que, encara que no diguin res interessant, apareixeran més minuts als mitjans.

En qualsevol cas, crec que a Catalunya tenim uns molt bons mitjans públics, sobretot en comparació amb els de la resta de l'Estat. D'aquesta manera, estaria bé tenir més confiança en la manera de fer dels professionals de casa nostra.

Sergi Camps.

Marc ha dit...

Doncs jo crec que els blocs ens ajuden a mantenir-nos als mitjans. I sinó, que m'expliquin perquè a La Vanguardia fa setmanes que ICV només hi surt per dir que en Saura ha d'anar a la presó (i per cert callen quan el jutge diu que això no és així).

Sortim pocs minuts, insuficients segurament. Però ara com a mínim sortim. Si sense blocs vol dir que pot passar com al diari que he mencionat, i que et facin el buit.... doncs més val menys minuts que no res.