dijous, 19 de maig de 2011

De Plaça Catalunya a Plaça Sant Jaume


Hi ha moments polítics que són apassionants i és important viure’ls de prop. La situació generada a partir de les mobilitzacions diverses que s’estan vivint arreu d’Espanya impulsades per plataformes com “nolesvotes” o “democraciarealya” estan transformant les formes d’expressió de la protesta per una situació que molta gent que ha volgut fer veure que no era tan greu. Però que per primer cop una generació tingui pitjors perspectives que l’anterior no és per menystenir-ho. La greu crisi econòmica no ha representat per a molta gent un replantejament de les despeses, sinó que està situant a moltes famílies al límit de la vulnerabilitat més absoluta. Moltes vegades vam haver de lluitar en contra de la precarietat juvenil, però ara molta gent viu el risc de la seva exclusió social. Alguna gent des de la política hem volgut ser coherents amb aquesta mirada i hem estat fidels a uns valors. No sempre ens hem sortit, segur. Però no és senzill. La desmobilització política general suposa que els partits d’esquerres també hem viscut amb poca capacitat d’influència social. Tot i això crec que hem sabut donar la cara molt sovint malgrat aquesta feblesa. A ICV-EUiA no hem donat suport a la reforma laboral o a les pensions, estem demanant polítiques molt més justes en temes hipotecaris o estem denunciant els rescats financers. Allà on hem governat a nivell municipal hi ha respostes diferents a la crisi.
Sóc militant d’ICV i ho sóc molt convençut, però no tinc cap mena de por a escoltar, a aprendre i a canviar. Ja vaig explicar que havia assistit a l’assemblea de dimarts tot i que no tinc previst, en aquests moments, formar part activa del moviment. No tinc cap inconvenient d’aprendre de molta de la gent que està a les concentracions, però no tinc cap intenció d’acceptar lliçons de segons qui. La política de determinades forces d’esquerres ha estat clau per aconseguir conquestes socials que haurien estat inversemblants uns anys enrere. La lluita de CCOO i UGT no es pot desprestigiar de forma alegre sense que et caigui la cara de vergonya. Tot allò que hem representat l’esquerra verda és una aportació fonamental per una societat més justa i solidària. La única forma de lluita possible? Evidentment no. Per tant de les protestes que s’estan estenent arreu de l’estat la sortida a la crisi en un sentit social i ecològic ha de sortir enfortida. No és el primer cop, per sort ni serà l’últim, en que determinats moviments socials ens sacsegen a les estructures més “tradicionals”. Els moviments per l’objecció i la insubmissió o l’acampada pel 0’7% són exemples de mobilitzacions que van suposar canvis polítics i conscienciació de la gent. No hi ha mai res fenòmens iguals i per tant aquest veurem com evoluciona.
Diumenge aquestes mobilitzacions poden influir en els resultats electorals i ho poden fer de formes molt diferents, perquè també són diferents els objectius de la gent que hi participa. Poden influir sobretot en un augment de l’abstenció com a resposta contundent al desencant polític o pot augmentar el vot a aquelles formacions polítiques que apostem per canvis socials més o menys profunds. No ho sé. No tindria sentit ara replantejar tot el treball fet fins ara per aquest fet. Els canvis polítics que han de suposar les mobilitzacions actuals no es poden concretar diumenge, han d’anar molt més enllà del 22 de maig o hauran fracassat. Cap partit pot mirar de fer els deures aquesta setmana, cada partit ha d’afrontar les eleccions conscients del que representa la seva opció, assumint a què han donat suport i a què no han donat suport i sobretot assumint que més enllà dels resultats del 22 de maig la societat ens exigeix un gir important en les polítiques i en les formes de fer-les. Jo crec que nosaltres ho hem de fer, les mobilitzacions ens interpel·len a tots. Però seríem irresponsables si penséssim que tenim la mateixa responsabilitat totes les formacions polítiques i seríem irresponsables si penséssim que les mobilitzacions de la Plaça Catalunya representen una oportunitat electoral. M’agradaria un bon resultat per ICV-EUiA aquest proper diumenge, però sobretot m’agradaria tenir clar dilluns 23 de maig que som molta més gent a transformar aquesta societat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

JA A PASSAT¡¡¡¡A NIT LE GENTETA DE CIUTADANS I DE ROSA DIAZ,CONTROLAVAN LA PLA.CATALUNYA,I D' AQUELLA AMALGAMA DE TROSKISTES I LLIBERTARIS SEMBLAVAN NEUTRALITZATS. A MADRID JURIDICCIO ELECTORAL UNICA,FOTLI¡¡¡¡I PARLANT DE DIR NO AL BI-PARTIDISMA.
JUGANT AMB BARCELONA