Acampada a Plaça Catalunya

Ahir a la nit vaig anar a la Plaça Catalunya i vaig poder participar de bona part de l’assemblea que s’hi va dur a terme en el marc de l’acampada que s’està duent per expressar protestes variades davant l’actual situació política i econòmica. Hi vaig anar per dos motius. En primer lloc per simpatia davant de l’expressió d’un enuig enèrgic davant la greu situació actual. Que les grans empreses i el sector financer estan marcant la política econòmica del país no és cap demagògia i davant d’aquesta crisi que han provocat  els sectors especulatius, els governs de CiU i del PSOE han impulsat mesures que retallen drets i estat del benestar. Davant d’això, que evidentment és molt més complex del que he plantejat, és lògic i positiu que apareguin noves formes de protesta. El segon motiu pel qual vaig assistir és per interès polític. No sempre es troben alguns centenars de persones per parlar de política i, tot i que discrepo de part dels que es va plantejar ahir, estic obert al debat i a escoltar que planteja la gent i vull veure-ho i viure-ho pel meu propi compte. Per tant volia veure-ho personalment abans de conèixer què en deia la premsa o fins i tot la meva pròpia formació política, ICV-EUiA. Per a molta gent que estava a la Plaça Catalunya segur que sóc part del sistema i culpable de tots els mals com a polític que sóc. També hi haurà gent de la meva formació política que creurà que no es pot donar espai a gent que expressa una actitud clarament anti partits polítics i anti sindicats, en aquest cas, curiosament (o de fet no curiosament) sols en contra d’UGT i CCOO. Però això em preocupa poc, vull seguir amb interès i amb sentit crític però obert tots aquests moviments.

El primer que vull dir és que ahir vaig veure aspectes molt positius i aspectes preocupants. Sols faltaria. El moviment és encara incipient i la diversitat d’opcions de la gent que estava reunida en assemblea era molt gran. Fruit d’aquesta sensació de diversitat en l’estratègia a seguir es van prendre dues decisions de forma majoritària. La primera va ser de moment mantenir la concentració fins el diumenge, dia de les eleccions. La segona va ser no fer un manifest, sinó permetre la possibilitat de que convisquin diversos manifestos que expressin el malestar per la situació actual però amb accents diversos i estratègies per sortir-ne diferents. Per tant d’entrada aquesta indefinició que no ha permès arribar a uns punts de demanda concrets ni a una estratègia reivindicativa és un problema, però alhora va permetre mantenir la cohesió en la protesta i evitar que una part de l’assemblea no es sentís representada. Ahir a la Plaça Catalunya hi havia gent que apostava per la revolta i pel canvi del sistema i que per tant expressava la seva oposició a qualsevol opció política i per altra banda hi havia gent que expressava la necessitat d’exigir més política i de transformar la societat sense trencament. No serà fàcil aconseguir una estratègia comuna, però possiblement el fet d’establir de forma pública que hi ha molta gent farta de la situació i de que hi ha solucions que es poden aplicar serà ja d’entrada molt positiu.

Moure’s en el terreny de l’assemblearisme no és senzill, ja ho sabeu. Algunes de les persones que van intervenir ahir tenen una llarga trajectòria en aquests moviments, alguns no són nouvinguts a aquestes lluites i provenen de moviments organitzats. Això afavoreix per una banda un bon control de la situació però també pot suposar un cert intent de lideratge. Altres persones visualitzen en aquestes assemblees una via d’expressió personal i volen monopolitzar el debat. Hi ha gent que al cap d’una hora d’assemblea ja eren coneguts per tothom. No serà senzill garantir un bon funcionament de la participació sobretot si creix la protesta a Barcelona, però serà interessant veure com evoluciona. Ahir hi havia gent diversa, persones a títol individual, persones dels moviments antisistema, estudiants assemblearis, gent de l’esquerra anticapitalista, gent de les CUP, gent de la CGT, però també molta gent que volia expressar la seva queixa, la seva protesta i que mirava l’assemblea amb més ganes de conèixer opinions que de prendre decisions. Molta gent tenia com a objectiu fer visible el seu cabreig, tot i no saber quina ha de ser la sortida a tot plegat.

L’assemblea d’ahir no va plantejar en cap cas un boicot a les eleccions. De forma molt clara no serà un moviment per recolzar a cap formació política. Això sí espero que permeti compatibilitzar aquesta protesta amb altres formes d’activisme. De moment, ho dic clarament, no és la “meva” lluita, tot i que en reconec molts aspectes positius, vull veure com evoluciona i vull decidir si puc sentir-me-la com a pròpia. Això sí, jo diumenge votaré ICV-EUiA perquè és un exemple de transparència en temes econòmics i de corrupció, perquè no comparteix bona part dels pitjors exemples de l’actual model polític que ofega a la gent més vulnerable (pensions, reformes laborals, hipoteques ...) i perquè segueixo creient que la lluita al carrer no ha de ser incompatibles amb unes institucions més d’esquerres. Seguiré el moviment amb interès i segur que en seguiré parlant.