Xavier Trias i l'antipatia del canvi climàtic

L’altre dia vaig llegir les declaracions d’un regidor de CIU a l’Ajuntament de Barcelona que em van fer molta gràcia. “Trias aposta per impulsar els valors de la lluita contra el canvi climàtic des de la il·lusió i no des de l’antipatia de els prohibicions”. Em sembla surrealista, ho sento. Demostra que el seu interès pels aspectes mediambientals és simplement folklorista. La lluita en contra del canvi climàtic és un dels reptes més importants de la nostra societat i un dels més difícils, ja que darrera del canvi climàtic hi ha un model econòmic i productiu que té molt a perdre si s’afronta amb prou serietat aquest tema. El senyor Trias hauria de saber que als polítics se’ls escull no per generar bon rotllo sinó més per resoldre els problemes de la societat, alguns de tant importants com el canvi climàtic. No hi ha res pitjor que no vol ser intervencionista en temes tan preocupants. Darrere de les seves declaracions no hi ha l’objectiu de generar il·lusió ecologista sinó l’aposta per no regular les activitats contaminants.

Ens imaginem que Xavier Trias digués el mateix sobre la seguretat viària? Una frase com per exemple “impulsaré un trànsit més segur a la ciutat a partir de la il·lusió i no des de les antipàtiques multes, senyals de trànsit o semàfors”. Espero que no se li acudeixi. Jo no aspiro a reduir emissions o disminuir la contaminació per ganes, sinó per responsabilitat. I com que és un tema prou important cal una regulació molt específica, contundent i antipàtica que garanteixi el compliment de mesures per millorar la salut del nostre planeta. Perquè no ens equivoquem, les mesures més dures en contra de qui genera el canvi climàtic no són de la gent popular de la ciutat de Barcelona, sinó de la gent més poderosa que no vol canviar unes estructures productives en molts casos molt contaminants. I després el bonisme era el que practicava ICV-EUiA !