Primeres impressions d'unes primàries

Montserrat Tura té tot el dret del món a presentar-se com a candidata a les primàries per escollir l’alcaldable del PSC per a Barcelona. El partit té dret a dubtar sobre la capacitat de Jordi Hereu per guanyar les eleccions, però l’operació d’aquestes primàries amb un cert aire d’improvització pot acabar sent més un embolic que una taula de salvació pel PSC de Barcelona.

D’entrada no negaré, ho he fet públicament davant de la sorpresa d’alguns companys i companyes, la meva preferència clara per Jordi Hereu, i més en relació a la Montserrat Tura. Però aquest no és el tema del que avui parlaré. Alguna gent del PSC confia en que les primàries ajudin a mobilitzar a la gent, a crear un ambient de que alguna cosa es mou i a apagar mediàticament a Xavier Trias. El nucli més proper a Jordi hereu no poden veure bé aquestes primàries perquè en el fons posen en dubte, encara més, al seva credibilitat com a líder. Seria diferent si aquestes primàries s’haguessin plantejat fa uns mesos o si la persona que optés a competir fos una persona vinculada a Barcelona i no una figura que surt bé a les enquestes. Tinc la sensació que el PSC es planteja la necessitat de guanyar les eleccions o de millorar si més no la derrota fins i tot a costa del propi projecte i de l’organització del PSC a la ciutat. Fa un temps una persona de la direcció del PSC a Barcelona deia que l’objectiu era governar. Per sort no tothom a Can PSC pensa així, a vegades cal plantejar-se que l’objectiu no és tan sols governar sinó transformar o si ho voleu més fi aconseguir els objectius polítics plantejats. Alguns estan posant per damunt del model de ciutat, de la feina feta a la ciutat o del compromís de tota una organització els resultats d’una enquesta interna i això no és una bona estratègia des de les esquerres.

Alguns tornen a caure a la mateixa trampa de les darreres eleccions catalanes. El PSC va acabar renegant de la feina del tripartit, creient-se que les coses no s’havien fet prou bé i mirant de trobar culpables a la seva esquerra. Ara ens pot passar el mateix. Creiem que la societat ha girat cap a la dreta i que per tant el partit ha de fer el mateix. Aquest és un greu error, us asseguro que les dretes fan millor de dretes que ningú. Tampoc podem basar l’èxit electoral en una imatge, per molt important que sigui. Ens cal molta feina, sobretot en un doble vessant. Per una banda explicant com s’han fet les coses i com està la ciutat de veritat. La segona debatent a fons cap a on volem que vagi Barcelona. Ni Trias, ni Hereu o Tura, ni Portabella ni Fernández Díaz sembla que ho vulguin fer, sembla que parlarem poc de balanç i propostes i molt en canvi d’intangibles, tòpics i conceptes eteris. A ICV-EUiA hem de fugir d’aquesta tendència. A Horta-Guinardó, on hem tingut el plaer d’encapçalar amb la Regidora Elsa Blasco l’equip de govern ho farem. Ja vam escollir cap de llista, no plantegem grans estratègies d’acords electorals a darrera hora, no vivim una crisi profunda ni aspirem a tenir l’Alcaldia a qualsevol preu, per tant les nostres forces es poden centrar en aquest objectiu.