Un dels elements fonamentals alhora de decidir encarar les eleccions municipals de Barcelona és mirar de fer una valoració prou objectiva de quins són els problemes de la ciutat i de quina és la situació de Barcelona. Sens dubte si preguntem en general al carrer veurem que la tendència natural serà escoltar el mal moment que està vivint la ciutat de Barcelona, sens dubte hi ha un nivell important de desafecció.
Una part objectiva és el marc de la crisi que estem vivint que fa que els problemes s’aguditzin, que costi tirar endavant a molta gent, que creixi el risc d’exclusió social, que la incertesa laboral sigui greu i que la sensació general sigui més pessimista. Això és objectiu i lògic però en el cas de Barcelona crec que la sensació de desafecció va molt més enllà. Hi ha un element també general però que a Barcelona pren especial relleu, que és la dificultat d’accés a l’habitatge. És cert que aquest és un problema important, molt important. Molta gent té greus dificultats per seguir vivint a la ciutat i per tant hi ha gent que es veu expulsada de la ciutat. Fa uns anys potser vam viure un boom en el que la gent considerava que era una millora de la qualitat de vida marxar de la ciutat, però ara ja fa temps que molta de la gent que marxa és perquè no es pot permetre seguir a la ciutat. Els preus dels habitatges són excessius, les hipoteques difícils d’aconseguir i la cultura del lloguer no està prou estesa. Però això és un problema de voler viure a Barcelona, no un problema de viure a Barcelona.
El meu estil no és el de l’autocomplaença, però globalment crec que visc a una ciutat que està molt millor que la seva pròpia imatge. Crec que Barcelona té un nivell important de cohesió territorial, tots els barris de la ciutat tenen serveis i equipaments de nivell, hi ha actuacions importants arreu de la ciutat, hi ha pocs espais de la ciutat que siguin ghettos, hi ha un alt nivell d’accessibilitat a la via pública, hi ha polítiques socials que es mantenen malgrat la crisi ... Sé que això és molt discutit i per tant de fet m’agradaria capacitat de concreció per veure quins són els problemes de la ciutat que fan que la percepció de la gent sigui tan negativa? Ho pregunto per debatre i per poder saber quina percepció té la gent sobre la ciutat, a vegades penso que vivim de tòpics i que costa aprofundir realment en els temes més importants.
Tothom té la seva pròpia visió de la ciutat i tothom està convençut que allò que no li agrada és el que defineix de la ciutat. Ara que portem uns quants consells de barri seguits tinc la percepció que hi ha més exageració de problemes puntuals que situacions de fons molt preocupants. I l’altra cosa que em va fer gràcia és que en diverses ocasions hem pogut escoltar als barris del sud d’Horta-Guinardó que tota la inversió va a parar al Carmel. L’altre dia al consell de barri del Carmel un veí jove va dir que semblava mentida que tota la inversió del Districte anés a parar als barris del sud i que al Carmel no s’hagués fet cap inversió. La seva intervenció va ser un exemple clar de com es pot ser poc rigorós i no ruboritzar-se. Per això demano que parlem a fons de quins problemes té la ciutat de Barcelona.
4 comentaris:
Aparte de este tema y creo que no es un tema menor, se debería replantear la estrategia. Vamos a aver señores si no perdemos el foco principal.Estamos perdiendo de vista cuáles son nuestras señas identitarias aquí en Catalunya. Temas aparte de cómo es el desgaste por lacrisis, etc ¿A qué me refiero?. Pues aquí el acaladero fiel de votos es y será siempre el caldero de los trabajadores, el de la gente que vive y que vino en su día de otras regiones de Espanya. Estamos hablando de gente que vino en los 60s, 70s de Anadalucía, Extremadura. Estamos hablando de mucha gente que respira y ama Espanya, y no quiere que se le asocie su voto a digamos claramente, ERC. No quieren oir discursos soberanistas. Ellos sienten y quieren a Espanya. Son señores, la gente de Nou Barris, de Sants, pero también de Terrassa, de L’Hospitalet, de Mataró. No compitamos en el ambito soberanista. Eso en un principio. Y después tener claro el mensaje. Por favor que se ilusiones a la gente con el dia a dia. Dejarnos de grandes obras. Ir por los barrios con pequeños detalles, como por jemeplo, mas visibilidad de guardia urbana y que no sea solo para multas. Otra: apuesta clara y principal, oferta estrella: EsCOLES BRESSOLS DE MANERA MASIVA. En fin siento el rollazo. Pero es que me siento socialista, y me duele ves según que discurso. No quiero pensar que me siento más del PSOE que del PSC por que no tengan nada que ves. Reaccionemos ya!
Amic Pere, anava a fer el comentari del teu interessant article, però em surt massa llarg! Me'n surten tants de problemes! Però el més important: l'Equip de Govern Municipal no ha comunicat un Projecte de futur il.lusionant als ciutadans i en canvi aprova normes que després no sap com aplicar (Civisme, Ocells i estàtues Rambla) o ens distreu amb un simulacre de Participació. Cal un relleu!
Jordi T
Tal cual. El que passa es que al gent avui dia no es preocupa del be comú. Aquest veí del Carmel va anar allà a "hablar de su libro" i li era ben igual la resta. El mateix passa a qualsevol altre indret. El que es porta ara es aquella dita castellana que diu: "ande yo caliente..."
Jordi U
La ciutat de Barcelona té problemes, és una ciutat mig feta corre-cuita i de qualsevol manera, però malalta, sense estar terminal. Mitja ciutat està mantinguda via transfussió d'equipaments i càpsules d'actuacions en espais públics. La ciutat s'aguanta, però en massa llocs es viu sense identitat, sense esperit, sense història pròpia.
Publica un comentari a l'entrada