dijous, 20 de gener de 2011

Cal estar al Govern?


Darrerament he escoltat uns quants comentaris provinents de persones amb prou criteri recordant a ICV-EUiA que potser s’ha de plantejar no estar al govern, quan es parla de les eleccions de Barcelona. Sovint es planteja com un problema que els partits polítics aspirin al govern i crec que cal posar-ho tot en la seva justa mesura.
Si alguna gent participem en política és per aconseguir transformar la societat en un sentit determinat, aconseguir uns objectius que creiem que són importants. I per aconseguir els objectius la opció més segura és formar part del govern, amb el màxim de pes polític possible i en tot cas disposar de majoria absoluta és la millor garantia. Això és obvi i crec que no admet gaire discussió si acceptem el joc polític. Per exemple per aconseguir una política fiscal determinada no és el mateix proposar, influir, aportar, pactar ... unes determinades mesures que aprovar-les. No és el mateix fer una proposta d’acord perquè el govern municipal faci una actuació urbanística que aconseguir que s’enderroqui el viaducte de la Ronda del Guinardó (per exemple) ja que estem al govern i ho podem establir com a prioritat. Per tant l’aspiració d’un partit per estar al govern no tan sols és legítima, sinó que també és necessària. Fins ara ningú m’ha demostrat que per canviar les coses sigui millor no tenir capacitat de prendre decisions.
Però s’ha d’estar al govern a qualsevol preu? És evident que no, però no és tan senzill trobar el matís correcte o l’equilibri. Aquests dies amb les primàries del PSC està aflorant una part d’aquest sentiment en bona part de l’estructura del partit. Molta gent pot valorar més adient per ser Alcalde de Barcelona a Jordi Hereu però pot pensar que Montserrat Tura té més opcions de guanyar. Difícil dilema a resoldre. Sense conèixer un equip humà, sense comptar amb estructura d’organització i sense saber encara què aporta de diferent en el terreny polític pot acabar guanyant les primàries pel desig de l’organització de mantenir-se en el govern. Hi ha qui diu que sempre és millor estar en el govern passi el que passi perquè potser no aconseguiràs el 100% i fins i tot en determinades condicions sols aconseguiràs un percentatge molt baix, però serà superior al que pots aconseguir des de l’oposició. Jo no hi estic d’acord, des de l’oposició es poden aconseguir coses, es pot contribuir des dels moviments socials a frenar accions de govern que considerem injustes, pot enfortir l’organització per afrontar amb millors condicions noves conteses electorals i fa que no es perdi la coherència. Per tant cal saber filar molt prim alhora de valorar fins a quin punt l’objectiu per damunt de tot és governar. I ja no parlo de les persones per les que el criteri d’estar al govern es limita, tan sols, a la pervivència del seu lloc de treball. Per tant estar al govern és la millor forma d’influir políticament però ni és la única ni en determinades circumstàncies és la millor. En el proper article ja parlaré de si veig o no a ICV-EUiA en el proper govern de Barcelona.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

He trobat a faltar en el teu article el criteri de si la presència d'ICV com a força minoritària en un govern de coalició enforteix o debilita el partit. Crec que ho hauríem d'analitzar per aprendre'n de cara el futur. Jo crec que era molt justificat el 2003, quan teníem un projecte clar, l'estatut, el canvi, i un president, Maragall, capaç d'explicar-lo. En canvi, em sembla que no ho era el 2006, quan ja es veia on anava a parar tot l'esforç de l'estatut, quan el nou president Montilla semblava incapaç d'assumir un lideratge i un relat engrescador. I sobre tot la nostra presència en el tripartit va ser perniciosa quan el govern va passar línies roges tan clares com la llei d'Educació, la súbvenció a cotxes cars i contaminants i, encara més, el maig del 2010, la retallada del 5% als treballadors públics. I ho vam pagar a les eleccions.

No tinc prous elements de judici per opinar sobre si el cas de l'Ajuntament de Barcelona és comparable.

Pere Nieto ha dit...

He preparat dos articles més sobre aquest tema. Espero els teus comentaris i si estàs a facebook mira el debat al voltant d'aquest article que està sent realment apassionant