Si tot això acabés concretant-se en la possibilitat d’un govern d’esquerres, és a dir uns resultats electorals que ho permetin i una predisposició d’ERC i PSC a fer govern, llavors ICV-EUiA hauria de valorar si vol entrar en aquest govern. D’entrada dir que, tot i que parlar-ne ara és fer política ficció, jo crec que caldria desenvolupar aquesta opció. En aquests moments em sembla detectar entre la nostra gent la tendència contrària, és a dir que és millor no formar part del govern que surti a les properes eleccions municipals. Entenc aquests dubtes. És cert que formar part del govern desgasta i més amb un partit majoritari al govern que sembla anar a la deriva. Aquest desgast pot ser superior quan és molt difícil i no acabem de donar a conèixer el nostre model de forma diferenciada ni aconseguim posar en primer pla la feina feta. No aconseguir marcar perfil i veure’t immers en una nebulosa de desorientació política no és la millor manera de consolidar un projecte electoral, és cert, però llavors el nostre objectiu ha de ser trobar les eines necessàries per fer-ho millor, aconseguir més complicitats i reafirmar els valors d’esquerres a la nostra societat. I això ha de ser compatible amb governar. No vull ser el més pur de l’oposició prefereixo tenir contradiccions cada dia i pensar que estic transformant la societat. Que Barcelona hagi esdevingut capdavantera en temes d’estalvi d’aigua, que hi hagi un model de casals de gent gran que va molt més enllà de l’assistencialisme o que s’estiguin recuperant com a Memòria Democràtica les bateries antiaèries del Turó de la Rovira (per posar sols tres exemples) justifiquen, al meu entendre les incongruències que a vegades patim i les dificultats de marcar perfil propi. Aconseguiríem més amb 4 o 5 regidors i regidores a l’oposició?
Però on està el límit? Aquest és el problema. Com deia abans jo crec que no tindrem opció de valorar-ho perquè no es voldrà comptar amb nosaltres. En moments de desorientació la tendència és la difuminació. Mirar d’esgarrapar vots amb una cara coneguda i un discurs més ambigu. Però el més important ara no és decidir si entrarem o no en un possible govern d’esquerres. El nostre esforç ara ha de ser per garantir que la possibilitats d’un govern d’esquerres a les eleccions del 22 de maig hi és i que ho és amb un paper molt més actiu i influent d’ICV-EUiA, si més no aquest ha de ser l’objectiu de les persones que ens sentim de l’esquerra verda. Per tant qui tingui ganes de parlar-ne que no ho dubti, aquí ens trobarem.
3 comentaris:
Mira, no heu fet una política d’esquerres per a la gent d‘esquerres. Hem vist com al govern municipal esteu externalitzant l’administració pública, privatitzant els serveis públics. Allà on teniu més poder de decisió és on s’incideix més en la privatització del Server públic. Els serveis socials amb el Ricard Goma al capdavant s’està passant a empreses privades. Ai, quin mal que fa això del neoliberalisme.
L’ajuntament molt orgullós ens diu a les associacions que li cal una transformació per poder exercir com instrument directiu. Que la seva funció serà la de dirigir a les empreses externes i que seran aquestes les que s’encarregaren de produir serveis públics.
Nosaltres, com a veïns no estem d’acord. Volem un Ajuntament que gestioni ell mateix els serveis públics, i que reverteixi els ingressos en els serveis.
Hem vist en aquest quatre darrers anys com el Districte s’ha transformat en un òrgan directiu.
Tu que estàs en un Districte, podries fer un exercici de reflexió: demà mateix fes un cens dels empleats per categories laborals. Ja ens diràs quans son empleats que tenen un lloc directiu i quans no. Veuràs que l’Ajuntament avui ja és un òrgan directiu.
Com podeu gastar els diners públics en pagar a personal directiu? Amb els diners públics cal crear empleo, i no destruir-lo. Els diners s’han de repartir i no concentrar en una casta minoritària. El liberalisme, no és política d’esquerres.
En podem parlar. T'asseguro que tinc pocs coneixements sobre temes laborals de l'Ajuntament, sé que és un error, però no crec que l'estructura d'un Districte tingui un excés de direcció. Sí que és cert és que és lamentable que la situació que s'ha potenciat suposi que es tendeixi més a l'externalització o que on s'aprimi la plantilla sigui en determinats nivells. Per altra banda cal replantejar possiblement molts càrrecs que són de confiança política però no de l'estructura executiva. Cal prendre decisions en aquest sentit, sens dubte.
M'agrada com ho plantejes. Barcelona, tot i ser la ciutat gran menys endeutada per càpita, és la única que augmenta la despesa social el present any. L'única que invertirà més en polítiques medi ambientals. Les persones segueixen al centre de l'acció de l'Ajuntament, i la presència d'Iniciativa i Esquerra Unida es nota. Hem d'aconseguir un govern d'esquerres més fort, i més fort vol dir amb una ICV-EUiA amb més presència. Ànims, força i feina.
Publica un comentari a l'entrada