Deia que la millor manera d’influir en política és poder governar i per tant m’agradaria estar com a ICV-EUiA en el proper govern de Barcelona, però les dificultats per ser-hi són prou importants. Òbviament estic parlant d’opinions personals i de sensacions, però hi ha dos grups d’arguments que crec que dificultaran que es pugui plantejar una reedició d’un govern d’esquerres a la ciutat. Els resultats i les possibles aliances. I finalment hi ha la decisió de si ICV-EUiA vol formar part d’un possible govern d’esquerres.
En relació als resultats estic convençut que ICV-EUiA obtindrà un bon resultat i que la seva presència a l’Ajuntament serà bona, no serà per nosaltres que les esquerres baixin representació, si més no això és el que penso. Però no serà senzill que es garanteixi la possibilitat de fer un govern d’esquerres prou estable. L’onada conservadora general, el descrèdit del govern municipal i els propis errors condicionen unes enquestes que ens són desfavorables. La sensació de la necessitat d’un canvi s’ha consolidat i davant d’això caldrà tirar de molta explicació i de molt compromís per aconseguir uns bons resultats per a les forces d’esquerres. I per poder remuntar a les enquestes no hi ha res pitjor que el pànic (com deia Ramoneda o els arguments en el seu blog de Jose Rodríguez) o la recerca de titulars per guanyar crèdit entre sectors més conservadors. Al meu entendre cal definir sobretot 3 coses: què hem fet diferent per a la ciutat, què volem fer els propers anys per a la ciutat i quin és el model polític de fons que hi ha darrera de la nostra proposta de gestió municipal. Però tinc la sensació que això interessa poc i que hi ha gent que ha decidit renunciar a fer-ho.
Les possibles aliances seran en aquest cas un greu obstacle per fer un govern d’esquerres a la ciutat. La necessitat d’estabilitat política, la percepció pública de que ICV-EUiA és un obstacle i el resultat de les eleccions primàries poden dificultar que sigui possible un govern d’esquerres a Barcelona. ERC orienta la seva estratègia a aglutinar a tot el vot independentista i una part del PSC sembla preferir una campanya més per la il•lusió que pel projecte. Per tant encara que els resultats siguin molt oberts i permetin diferents combinacions de govern, dubto que ERC i PSC prioritzin aquesta fórmula i per tant el govern d’esquerrers plurals pot passar a ser la quarta opció (insisteixo si es produeixen uns resultats que permetin múltiples combinacions). I ICV-EUiA ha d’estar al proper govern? Ho deixo pel proper article.
3 comentaris:
Molt d'acord excepte en que hi ha una "onada conservadora" entre la ciutadania. No confonguem les coses! El que hi és desig d'una bona Administració i un bon Govern arreu després de tants errors.
No estic d'acord Jordi. A tota Europa les forces conservadores guanyen posicions i les postures col·lectives no acaben d'avançar. És època de crisi per a moviments socials tradicionalment propers a les esquerres. La crisi econòmica genera pors i incertesa i les esquerres no hem sabut transmetre que tenim solucions, però l'ambient global, no tan sols davant de les eleccions, és més conservador. Si més no aquesta és la meva impressió.
Publica un comentari a l'entrada